Una dotzena de platges tancades per la caravel·la portuguesa
Els experts destaquen que aquesta falsa medusa arriba arrossegada pels corrents marins i es veu freqüentment al litoral valencià.
La proliferació de la caravel·la portuguesa a la costa valenciana no és un fenomen nou. Hi arriben arrossegades pels corrents marins en moments puntuals. Viuen en aigües càlides, habitualment al Pacífic, l'Índic, al golf de Mèxic i a l'Atlàntic nord. Des de fa dècades arriben al Mediterrani en episodis puntuals. Segons explica José Tena, director de IMEDMAR-UCV, els factors que provoquen aquest fenomen són molt diversos però destaquen el canvi climàtic, la contaminació, la desaparició del seus depredadors habituals, els efectes de la sobrepesca, les condicions meteorològiques i els canvis de corrents marins que les arrosseguen cap a la costa.
La caravel·la portuguesa sembla una medusa, però és una colònia de microorganismes, anomenada hidrozou sifonòfor. Es poden reconéixer fàcilment pel globus que tenen a la part superior que fa que sobreïsquen de l'aigua. Les seues picades són perilloses i molt doloroses, però només són mortals en casos extrems.
En cas de picada, cal neutralitzar ràpidamente el verí, José Tena, explica que les picades s'han de llavar amb aigua salada, mai amb aigua dolça perquè reactiva les toxines de la caravel·la. A més, recomana llevar qualsevol resta de caravel·la que es quede apegada a la pell amb algun element plàstic i acudir al metge o als socorristes de la platja per a curar la picada. Una altra recomanació és no tocar les caravel·les encara que estiguen en l'arena de la platja perquè poden conservar les propietats tòxiques mentre estan humides.
