Una exparella del pare maltractador de Paiporta destapa un calvari d'agressions durant quatre anys: "Estic destrossada"

Unes ulleres de sol amaguen la tristor dels ulls d'Amparo B. És l'exparella del presumpte agressor del menut de tretze anys que lluita per recuperar-se a l'Hospital La Fe de València de les greus lesions cranials que li va provocar la pallissa del pare. El cas, que va destapar À Punt i ocorregut a Paiporta, ha commocionat la societat valenciana. També ha fet recordar a Amparo el malson que va patir durant els cinc anys que va durar la relació amb aquest home. Ell, que té antecedents per violència masclista, està actualment en presó acusat d'un delicte de maltractaments en l'àmbit familiar i lesions.

Ara aquest mitjà arreplega el testimoni de l'exdona, que ha narrat un rosari d'agressions i amenaces de mort a mans de l'individu. Conta a À Punt NTC que assabentar-se de l'últim episodi protagonitzat per qui va ser la seua parella entre 1996 i 2002 ha sigut "traumàtic". "Si jo ja estava molt malament, ara ha sigut reviure tot multiplicat per mil. Ha sigut una injustícia, el xiquet és l'últim que ho ha de pagar, el que menys ho mereix", lamenta, visiblement afectada. 

Amparo i el suposat agressor van decidir tindre un fill el 1997, quan portaven poc més d'un any junts. Va ser aleshores quan va iniciar-se el calvari. "Ell va començar a tindre zels i a consumir alcohol i drogues", relata la dona. En aquell moment, se succeeixen els episodis d'agressivitat, amb moments "molt durs". Un dels pitjors, quan va nàixer el nadó. "Va agafar-lo dels peus i va intentar que jo li donara diners per a consumir amb l'amenaça que el degollaria", explica. 

Van ser quatre anys d'agressions contínues i amenaces de mort. I dirigides no sols cap a ella, sinó també cap al seu fill, el germanastre del menor que està ara ingressat. Els perseguia i assetjava amb total impunitat. Amparo va presentar fins a vint denúncies sense cap conseqüència per al presumpte agressor més enllà que la justícia catalogara els fets de falta lleu i li imposara multes de poca quantia, de 200 euros com a màxim. 

L'abril del 2000 va intentar fins i tot matar-la, però les autoritats consideraren el cas com una baralla domèstica. Finalment enviaren l'home a presó, però per fets diferents dels denunciats. Encara no existia la llei de violència de gènere —aprovada el 2004— ni les mesures de protecció actuals. Tampoc la conscienciació social sobre aquest problema estructural de la societat. "He arribat a sentir de la seua família que ell estava empresonat perquè jo estava boja i deia mentides", rememora. 

Els episodis de violència que van patir impactaren greument en Amparo, el fill i la mare d'ella. Aquesta, que va faltar durant la primera onada de la pandèmia, va tractar de suïcidar-se. I el xic va haver de passar per un llarg tractament psicològic, des de la guarderia fins als quinze anys. Amparo, per la seua banda, arrossega seqüeles físiques irreversibles, entre altres una minusvalidesa del 78% que els metges atribueixen, en part, a la violència de què ha sigut víctima. "Estic destrossada. Estic malalta i soc una persona dependent", afirma. Ha hagut de fugir del seu poble i lluita per sobreviure amb un dolor que qualifica d'"insuportable". 

Ha aprofitat per a enviar, a través d'À Punt, força a la mare i al xiquet ingressat a La Fe, que evoluciona lentament de la pallissa després de ser intervingut d'urgència per les greus lesions al crani. Encara no ha recuperat la parla i davant li queda un llarg camí de rehabilitació. Amparo demana que es faça justícia en aquest cas. "Vull que se sàpiga la veritat, que aquesta persona [l'exparella i pare del menor hospitalitzat] és violenta i agressiva amb tot el món, no només amb les parelles", ha remarcat.