Una investigació millora genèticament tomaques i cítrics per fer-los més resistents a la sequera
El projecte, en què participen la UA i la UPV, utilitza la tecnologia CRISPR-cas per a millorar cultius clau de la Comunitat Valenciana
Un projecte en què participen la Universitat d'Alacant (UA) i la Universitat Politècnica de València (UPV) busca millorar genèticament cultius estratègics de la Comunitat Valenciana, com els cítrics i les tomaques, perquè siguen més resistents a la sequera i altres condicions adverses, mitjançant la tecnologia CRISPR-Cas.
La iniciativa, que va començar el gener del 2024 i finalitzarà el 31 de desembre del 2026, té com a meta la caracterització i validació de noves proteïnes Cas, utilitzades com a eines moleculars en l'edició genètica de plantes.
L'aposta per les tecnologies CRISPR-Cas té un impacte directe en la sostenibilitat agrícola, la competitivitat del sector i la generació de coneixement tecnològic d'avantguarda a la Comunitat Valenciana, segons han informat este dimarts la UA. Les mateixes fonts han explicat que estes tecnologies permetran “millorar cultius estratègics” de la Comunitat Valenciana, com la tomaca valenciana i els cítrics, per a fer-los més resistents a la sequera i altres condicions adverses, “en un context de canvi climàtic i demanda agrícola sostenible”. “Es tracta d'una iniciativa pionera en biotecnologia vegetal que busca desenvolupar eines innovadores per a enfortir el sector agrícola valencià”, han ressaltat.
El projecte ha sigut finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació (Ivace+i Innovació) amb 495.347 euros. Es porta a terme mitjançant un consorci, encapçalat per Madeinplant, SL i format per destacades entitats d'investigació i empreses de l'àmbit agroalimentari com la cooperativa agroalimentària Anecoop; el grup pioner en CRISPR dirigit pel professor de la UA Francis Mojica —considerat el pare de la revolucionària tecnologia d'edició genètica CRISPR-Cas9— i la UPV, líder en investigació aplicada en cultius.
Des d’este consorci assenyalen que el treball representa “una fita” en la millora genètica de cultius “en integrar ciència avançada amb les necessitats concretes del sector agroalimentari valencià”, afirmen les mateixes fonts de la UA, institució on es va celebrar la primera reunió del consorci el 16 de desembre.
El finançament del projecte prové d'Ivace+i Innovació, en el marc del seu programa d'ajudes en matèria d'enfortiment i desenvolupament del Sistema Valencià d'Innovació per a la millora del model productiu, i del Programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana 2021-2027.