Una nova llei ampliarà el dret de rectificació per a exigir-lo a comptes rellevants de xarxes socials

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per a actualitzar el dret a la rectificació i incloure les publicacions en xarxes socials i plataformes digitals. L’objectiu és adaptar-lo a l’ecosistema d’internet i respondre a l’impacte que les notícies falses tenen en la democràcia.

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha informat este dimarts que l’avantprojecte de llei orgànica reguladora del dret de rectificació és un text legal nou que substituirà la llei del 1984 i que deriva del Pla d’Acció per la Democràcia.

Bolaños ha assegurat que la principal novetat de la norma és que la ciutadania no sols podrà exercir el dret de rectificació respecte als mitjans de comunicació tradicionals. Amb la futura llei, també es podrà reclamar este dret a les plataformes digitals i als usuaris rellevants de xarxes socials que tinguen més de 100.000 seguidors en una xarxa o més de 200.000 en totes les plataformes en què estiguen presents.

Segons Bolaños, estos comptes tenen una difusió més gran que les informacions propagades per molts mitjans tradicionals. A més, ha afirmat que "hi ha professionals de les informacions falses i de la mentida que cada dia enfanguen" el debat públic amb falsedats.

També contra ells podran exercir el dret de rectificació aquelles persones que consideren que una mentida o inexactitud els afecta. El responsable de Justícia ha explicat que l’executiu pretén "promoure més qualitat en el debat públic, facilitar i garantir el dret a la rectificació" quan algú es veja afectat per una informació falsa o inexacta, una faula o una mentida.

Esta és una de les novetats més importants de la futura norma, que amplia les persones legitimades per a exercir el dret de rectificació i agilitza els procediments.

A més, hi ha altres novetats basades en la jurisprudència del Tribunal Constitucional:

• Ampliació del termini: Es podrà sol·licitar la rectificació fins a deu dies (en l’actual llei en són set).
• Modificació del requisit de comunicació al director: Ja no serà obligatori dirigir el document de rectificació al director del mitjà, cosa que facilitarà el procés, especialment en els casos de “pseudomitjans”, on és difícil conéixer qui els dirigeix.
• Supressió de la contestació per escrit de la demanda: Això permetrà que la resolució judicial siga més ràpida.

La futura norma té només set articles:

• El primer tracta de l’objecte i els titulars del dret de rectificació, incloent-hi expressament els mitjans digitals i plataformes en línia que difonen informació.
• També amplia el dret a persones pròximes a ciutadans difunts que hagen sigut objecte de notícies falses, tant en vida com després de la mort.
• Es detalla com s’ha de publicar la rectificació, en quin termini i segons el tipus de mitjà.
• Els últims articles aborden el procediment judicial, que també s’agilitza per a garantir el compliment del dret de rectificació, evitant, per exemple, la necessitat de contestació per escrit.