Una passatgera del tren de Caudiel: “Estem doblement abandonats, en l’accident i en les indemnitzacions”
Isabel Irlandés viatjava, amb els dos fills menors, al comboi que va quedar atrapat per les flames i dos anys després reclama l’assumpció de responsabilitat i la reobertura de la causa judicial
“Totalment abandonats, doblement. Ens van abandonar en el moment de l’accident, quan un tren amb 48 passatgers es va quedar enmig de l’infern i després, perquè no sabem per què es va deixar eixir eixe tren de València i per què no s’ha indemnitzat ningú”. És el testimoni d’Isabel Irlandés, una de les passatgeres que viatjava, amb els dos fills, al comboi que el fatídic 16 agost del 2022 feia el trajecte a Saragossa i va quedar atrapat prop de Caudiel per les flames de l’incendi de Begís, que s’havia originat el dia anterior.
Dos anys després d’aquella vesprada en què va haver d’eixir del comboi com va poder “amb l'única ajuda dels altres viatgers” i seguint les indicacions de la maquinista del tren, que havia eixit poc després de les 16:00 hores de València, Isabel Irlandés lamenta l’abandonament que han patit tots els passatgers d’aquell tren.
A la desprotecció que va sentir en el moment del sinistre, s’afig l’oblit que senten per part de les administracions i de la justícia. En declaracions a Les notícies del matí, Isabel lamentava que no s’hagen esclarit les responsabilitats després “d’una negligència molt gran de Renfe, d’Adif, del govern valencià d’aquell moment, presidit per Ximo Puig, i de l'112”. Manté que hi va haver una “descoordinació total dels comandaments d’aquell moment”.
Isabel Irlandés, que va ser una de les últimes ferides a abandonar la Unitat de Cures Intensives (UCI), per la gravetat de les lesions. Va eixir d’aquell comboi amb el 20% del cos afectat per cremades de tercer grau. El seu fill menut, de cinc anys, té les mateixes lesions en un braç i una cama.
A estes seqüeles, de les quals encara es recuperen, cal afegir l’impacte psicològic que pateix ella i els seus dos fills, “després de dos anys de calvari”, com afirmava en declaracions a À Punt. Manté que és molt difícil recuperar la vida que els tres portaven abans de l’incendi, la falta de resposta dels gestors ferroviaris i de la justícia els ho impedeix, tot i que tracta d’aprofitar els “xicotets moments amb els seus fills des d’aquell dia”.
Un ciutadà confia que quan compra un bitllet la seguretat estiga en les seues mans [del responsable del transport], i això no és el que va passar
“Estem indignats, perquè un ciutadà confia que quan compra un bitllet la seguretat estiga en les seues mans —deia en referència al responsable del transport—, i això no és el que va passar”, lamentava.
En vista de la falta de resposta institucional, afirma que només els queda confiar en la justícia. Però l’espera se’ls està fent massa llarga. El cas, que instrueix un jutjat de Sogorb, està arxivat provisionalment, però Isabel es pregunta per què no s’ha reobert ja. “Estem esperant la reobertura, els afectats demanem que es reòbriga ja, és una causa molt gran, on hi haurà molts imputats i un sumari de més de mil pàgines, amb persones cremades i que fa més de 24 mesos que no tenim resposta”, reprotxava.
