Una peritonitis mal tractada deixa un jove tetraplègic
Carlos, veí de Xest, no rep tractament de rehabilitació ni tampoc atenció psicològica
Una família de Xest viu nit i dia pendent del seu fill, que ha quedat tetraplègic després de patir una peritonitis que es va complicar. El jove viu tancat a casa, mentre els pares demanen ajuda i no només per la gran dependència que pateix el fill. A hores d'ara, Carlos no rep tractament de rehabilitació ni tampoc atenció psicològica.
Amb 31 anys, Carlos García va patir una peritonitis i va ser operat a 'hospital de Manises, on li va donar l'alta malgrat que ell no es trobava bé. Al cap de pocs dies va haver de reingressar perquè patia una altra peritonitis encara més greu. L'afecció el va deixar tetraplègic a causa de la síndrome de Guillén Barré, una malaltia autoimmune.
Durant els setze mesos que va passar a l'UCI, la família ha intentat trobar un centre on Carlos poguera rebre atenció específica, però a la fi, van haver de tornar a casa. “Des de Manises no han demanat cap trasllat, perquè segons ells, tenen tot el que Carlos necessita”, assegura Salvador, pare del jove.
Fins i tot, els seus pares han hagut de deixar de treballar per cuidar-lo. “La nostra rutina és estar asseguts dia i nit al seu costat, perquè pot patir complicacions en qualsevol moment”, apunta Susana, la mare del xic.
Ara per ara, Carlos no rep atenció psicològica, ni tampoc d'un fisioterapeuta de la Generalitat. Però últimament, ha aconseguit moure's gràcies al treball altruista d’un professional. Ni l'hospital de Manises ni la Conselleria de Sanitat aclareixen per què Carlos no està rebent rehabilitació. I quan preguntem què els diu el jove, a través del seu propi sistema, el missatge és contundent: “Ell es vol curar”, afirma el pare.