Una sentència pionera estableix que triar entre part o cesària és decisió de la mare i no del metge

Un jutge de Las Palmas de Gran Canaria ha dictat una sentència pionera a Espanya que reconeix el "dret fonamental" d'una embarassada a elegir entre donar a llum de manera natural o a través de cesària. A més, condemna la sanitat canària a indemnitzar una mare amb un milió d'euros per haver prolongat un part gemel·lar durant 17 hores, en considerar-ho un acte de "violència obstètrica".

En una sentència a la qual ha tingut accés Efe, el jutjat contenciós administratiu número 5 de la ciutat falla que, en imposar el part natural a la mare, els metges de l'Hospital Matern Infantil de Las Palmas de Gran Canaria no van respectar el "dret fonamental" de la pacient a decidir si volia que els bessons nasqueren per via vaginal o per cesària. L'infantament, de fet, va causar lesions cerebrals irreversibles a un dels nadons.

El magistrat Ángel Teba García accepta la demanda presentada pel bufet Acosta i Navarro en representació de l'afectada contra el Servei Canari de Salut, "per la flagrant violació per part dels facultatius intervinents del dret d'informació del qual era titular exclusiva la dona partera i de la facultat inalienable d'optar per la cesària com a alternativa quirúrgica per a donar a llum els dos bebés".

La sentència considera que la dona no va ser informada "de les circumstàncies en les quals es desenvolupava el part ni dels avantatges o desavantatges, perills i riscos del part natural respecte de la cesària per tal que ella mateixa, correctament informada i sota la seua responsabilitat, poguera decantar-se per una possibilitat o l'altra".

En aquest cas, raona el jutge, "el que s'observa és la imposició contra legem ('contra la llei') del criteri mèdic que la recurrent donara a llum per part natural, sotmetent-la a ella i als dos nounats a un part natural extenuant que va durar la barbaritat de 17 hores i amb un resultat funest amb el qual han de carregar la mare i el fill, i que cap quantitat no podrà mai rescabalar".

La sentència entén que la conducta dels facultatius de l'Hospital Matern Infantil va incórrer en una "usurpació inadmissible d'un dret alié" que ha acabat en "un resultat terrible, provocat per aquells que van robar la possibilitat que [la mare] poguera optar per la cesària en moment adequat i haver evitat qualsevol lesió al fill".

Així, el magistrat defensa que el dret de la dona embarassada "a ser informada de les alternatives existents, amb els seus pros i contres, per a donar a llum" li assisteix "durant la gestació, abans de donar a llum, quan va començar el procés, al llarg del procés i fins al moment últim de parir". I retrau al Servei Canari de Salut "una concepció patriarcal de la dona, desdenyosa de la seua capacitat d'autodeterminació encara quan vinga consagrada en la llei, displicent amb la seua competència per a decidir una vegada correctament informada, que avorta qualsevol autonomia que poguera tindre i que pot ser qualificada sense ambages de violència obstètrica".

El Servei Canari de la Salut va al·legar en el judici que la decisió final entre part natural o cesària correspon a l'obstetre i que serà aquest professional mèdic el que haurà de valorar les circumstàncies concurrents en cada cas per a decidir sobre aquest tema. Però la sentència rebutja ara l'argument: "La decisió final no és del facultatiu, sinó de la pacient, sota la seua responsabilitat, una vegada correctament informada de la seua situació i de les alternatives existents, en aquest cas el part natural o la cesària". Afegeix, a més, que actuar de manera contrària "és defugir els drets que la llei reconeix als pacients".