Una suma de factors, darrere de l'accident del Nazmiye Ana al port de Castelló

Mala planificació en l'estiba, una errada en el llast o deficiències en l'estructura del vaixell. Són alguns dels factors que ressonen per a explicar la bolcada del Nazmiye Ana al port de Castelló divendres passat. Un accident inusual, segons experts, que va causar almenys tres ferits i ja s'ha cobrat oficialment una víctima mortal -un mariner indi de 22 anys. Ara està sota investigació de la Guàrdia Civil mentre que, paral·lelament, continuen per quarta jornada les tasques de recerca d'un estibador de 36 anys que va caure a la mar després del sinistre. 

El Nazmiye Ana, de bandera panamenya i 79 metres d'eslora, tenia la càrrega completa en el moment en què va tombar. De dimensions més reduïdes que els megavaixells que atraquen habitualment en grans ports com el de València, l'embarcació es va construir el 1986 i està dissenyat per al transport fluvial, tot i que feia anys que operava al port de Castelló, segons han explicat a À Punt NTC fonts pròximes. El fet que de tindre quilla més plana comporta una dificultat afegida per a desenvolupar les tasques d'estiba, perquè l'embarcació es pot desestabilitzar amb més facilitat. 

Una alteració de pesos a l'interior del vaixell és el detonant més probable de l'accident, que va acabar en tragèdia, tot i que els experts insisteixen que és molt poc freqüent que es donen aquest tipus de situacions. "És estrany en tots els sentits", assegura en declaracions a À Punt José María Arrojo, secretari general del Col·legi d'Oficials de la Marina Mercant Espanyola

Què va provocar la descompensació? La resposta pot estar darrere d'una conjunció de factors i per això serà molt difícil saber amb certesa per quina raó es va capgirar el mercant en tan sols alguns segons, just quan acabaven de col·locar l'últim contenidor a la coberta. "Sembla que es va col·locar massa pes a la part alta, per això es va produir la bolcada total i va quedar amb la quilla cap amunt", explica l'expert. Precisament la distribució de la càrrega a l'embarcació pot ser altre element clau en la desestabilització de la nau: a la bodega transportava mercaderia general -caixes de taulells- en palets, amb menys subjecció que un contenidor. 

La planificació de l'estiba o la possibilitat que s'excedira la càrrega del vaixell poden estar també darrere. Des del sector insisteixen que correspon a la naviliera que gestiona la terminal, en aquest cas Noatum, i que els estibadors executen instruccions. 

Una altra hipòtesi que s'estudia és un error de càlcul en el llast, que podria haver desestabilitzat el Nazmiye Ana. Els depòsits d'aigua de llast s'utilitzen per a compensar els canvis de pes en un vaixell quan està buit i mentre s'executen tasques de càrrega. "Aquest tipus de vaixells de càrrega genral tenen tancs de llast de doble fons, aproximadament d'un metre d'alt. Caldria estudiar si estaven plens o buits en el moment de l'accident, ja que això incrementa el risc ", apunta Arrojo.

La investigació de la Guàrdia Civil avança amb la incògnita si es podrà aclarir què va passar exactament el dissabte, 29 de maig, en el moll del Centenari del Port de Castelló. Enlaire queda també la data per a poder extraure els contenidors submergits a l'aigua i reflotar l'embarcació, ja que la prioritat ara és trobar el jove estibador de 36 anys que es troba encara desaparegut.