Una de cada tres persones sense llar rep insults o un tracte vexatori
Les entitats valencianes que treballen amb el col·lectiu denuncien l’augment dels delictes d’odi que, unit a la falta d’un refugi i l’aporofòbia, fan vulnerable al col·lectiu
Pràcticament, la meitat de les persones sense llar, el 41%, han sigut víctimes de delictes d’odi. A més, una de cada tres ha sigut insultada o tractada d’una manera vexatòria. Són només algunes dades amb les quals la plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana, que integren onze entitats valencianes, ha volgut colpir consciències aquest dimecres i reclamar atenció social cap a aquests col·lectius.
Aquesta entitat ha volgut evidenciar, amb aquestes conclusions d’un estudi de l’observatori Hatento, la falta d’atenció social cap al col·lectiu. A això se suma l’increment, en l’última dècada, de les persones sense llar.
El fet de no tindre un lloc on refugiar-se, fa que siga un grup de persones especialment vulnerable a patir agressions i delictes d'odi
Segons ha denunciat la plataforma, a aquesta situació cal afegir les dificultats que en moltes ocasions troben aquestes persones per a viure al carrer, tenint en compte que han de patir violència verbal, un tracte vexatori o, fins i tot, lesions físiques. De fet, l’estudi d’Hatento conclou que una de cada cinc persones que viu al carrer ha patit alguna agressió física.
La situació s'agreuja en el cas de les dones
La situació, com recorden des de la plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana, és més greu en el cas de les dones, ja que el 20% d’elles ha patit agressions sexuals.
El percentatge és encara més elevat en el cas de les dones que viuen al carrer amb parella. El 59% és víctima de la violència de gènere, no denunciat ni condemnat en la majoria de casos.
La plataforma vincula aquesta impunitat a les conseqüències que comporta no tindre una llar i estar exclòs de la societat: "És difícil en tractar-se de persones a les quals la societat ha apartat i les ha desposseïdes dels seus drets més bàsics", apunten en relació amb la falta de denúncies per agressions.
"Aquest entorn, unit al fet de no tindre un lloc on refugiar-se, fa que siga un grup de persones especialment vulnerable a patir agressions i delictes d'odi", afigen des de l'entitat.
A aquest escenari se sumen unes altres realitats, com ara l'"aporofòbia", que "amaga una realitat en la qual les persones en aquesta situació són representades com a subjectes perillosos", com denuncia la plataforma.
D’acord amb el cens Persones Sense Llar del 2021, que ha fet la Universitat de València, hi havia 754 persones en aquesta situació a València la nit del 15 de desembre del 2021, de les quals 352 estaven pernoctant al carrer i 402 en albergs.
La plataforma Sense Llar ha remarcat la necessitat d'aconseguir una "igualtat real i efectiva" i de conscienciar la ciutadania que aquestes persones són "iguals a la resta de població i mereixen tindre una protecció legal".
