Una valenciana a Turquia: "Ha sigut un xoc veure completament destruïts edificis en què havia estat passejant fa no res"

L'horror desencadenat a Turquia per la cadena de terratrémols letals que han batzegat el país i la veïna Síria també es contempla des d'ulls valencians. Concretament, els de Claudia Senón, una jove gandienca de només 21 anys a qui la tragèdia ha agafat en ple Erasmus. És estudiant de Comunicació Audiovisual i fa cinc mesos que va traslladar-se a Turquia. Afortunadament, viu a mil quilòmetres de l'epicentre del cataclisme, a una ciutat anomenada Eskisehir i ubicada entre Istanbul i Ankara, on ni tan sols se sentiren els moviments sísmics. Però la valenciana, que està sana i estàlvia, és testimoni de la catàstrofe a través dels amics que ha fet allà. Alguns, segons ha contat a À Punt NTC, viuen amb l'angoixa de no saber si els familiars estan bé. Altres han perdut sa casa, pastura dels enderrocs, i han hagut de dormir als cotxes.

"Ha sigut molt surrealista viure una cosa així", ha assenyalat l'estudiant, que encara continua aborronada pel succés. La jove viu aquests dies pegada a la televisió, com gran part de la població turca, per a seguir les novetats sobre els terratrémols que s'han cobrat la vida ja de més de 5.000 persones. Conta que el dia de la tragèdia va assabentar-se del que havia passat per l'allau de missatges i cridades perdudes que tenia al telèfon i les xarxes socials, molts de familiars i amics preocupats des d'Espanya.

Hi ha zones incomunicades, tinc amics que no han pogut contactar amb els familiars fins fa poc per a saber si estaven bé

Encara que resideix lluny de la zona zero dels sismes, el destí ha volgut que Claudia haguera estat fa només una setmana visitant part de l'àrea afectada, un innocent viatge turístic per a conéixer el país en què cursa l'Erasmus. Va xafar monuments, com el castell de Gaziantep, que ara han quedat assolats pels terratrémols. Una joia de l'arquitectura romana, patrimoni de la Unesco, que estava en peu des de fa més de 1.700 anys i que ha patit danys importants. "Veure edificis en què havia estat passejant fa no res completament destruïts ha sigut un xoc", comenta amb pesar.

Sobre el terreny, els equips de rescat treballen a contrarellotge per a localitzar les persones que continuen atrapades davall de les runes. La valenciana ha remarcat el paper fonamental que juguen les xarxes socials en la cerca dels desapareguts. Hi ha gent que comparteix ubicacions de cases derrocades on encara no han arribat els grups d'emergències, o en altres casos són les mateixes víctimes que esperen la salvació les que envien el punt en què estan perquè les troben com abans millor.

La població turca viu aquests dies amb l'ai al cor i pendent de les notícies que els arriben de les deu províncies afectades. "La gent està molt decaiguda, no hi ha la vida que hi havia fa només un dia", afirma Claudia. Més que por perquè es puga produir un terratrémol a la ciutat en què resideix, el que ella sent és temor pels coneguts als quals la tragèdia ha colpejat directament. "Hi ha zones incomunicades, tinc amics que no han pogut contactar amb els familiars fins fa poc per a saber si estan bé", relata.

Turquia es troba en una zona de molta intensitat sísmica, on convergeixen les plaques tectòniques d'Anatòlia i Aràbia. Creuat per dues grans falles, el país asiàtic ha patit una cinquantena de sismes forts en l'últim segle.