Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

La Universitat Catòlica de València treballa en un programa contra l’extinció de la nacra

Intenten aconseguir la reproducció en captivitat d’aquest mol·lusc mediterrani que corre el perill de desaparéixer

Una de les nacres amb que treballen en el projecte Life Pinnarca / À Punt NTC

La Unió Europea finança diversos grups de científics de tota la Mediterrània per a buscar la salvació de la nacra, el bivalve d'aquesta part del planeta que està en perill d'extinció. A Calp treballa un equip de Ciències de la Mar de l'Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València per a buscar la reproducció en captivitat que salve aquesta clòtxina gegant que viu els seus moments més crítics.

El 2016 un paràsit desconegut va començar a debilitar la nacra, pinna nobilis en llatí, una espècie única al món, que vivia a la Mediterrània. En només quatre anys, el mapa de vida d’aquest mol·lusc es va convertir en una certificació mortal i va fer alçar el crit dels biòlegs mediterranis. Ara només en queden uns pocs centenars amb què treballen en el projecte Life Pinnarca, que intenta evitar l’extinció del segon mol·lusc bivalve més gran del món, que pot arribar a mesurar quasi un metre vint, segons el director del projecte, José Rafael García. 

En un centre d'investigació al peu del penyal d'Ifac, a Calp (Marina Alta), treballen des de fa anys alimentant-les amb la generació de fitoplàncton, mitjançant uns tubs amb els quals es reprodueix, cada dues setmanes aliment fresc a base d'algues. I també per a buscar una solució a la reproducció en captivitat. Només tenen 9 exemplars en diversos aquaris, que mantenen una temperatura de 18 graus en l'aigua.

Esperen aconseguir que les nacres maduren en captivitat i que posen ous i esperma dels que puguen eixir larves que serien la següent generació, indica García. De moment han tingut sort i els animals han alliberat gamets, conta la investigadora del projecte María José Varela, però aconseguir que es transformen en una larva i que aquesta es desenvolupe els està costant una mica més del que esperaven. 

Els exemplars amb què treballen tenen molt a dir en la recuperació de l'espècie i el temps s'acaba. Segons García, si en deu o vint anys —els que els queda de vida— no han aconseguit revertir la situació, probablement es podrà donar per extinta. Però, malgrat el compte arrere, hi ha esperances de tornar a poblar la Mediterrània amb aquest gran mol·lusc.

la Marina Alta Medi ambient