Així va forjar Zaplana una fortuna a base de suposades comissions

La Fiscalia Anticorrupció ha detallat en el seu escrit d'acusació com l'exministre i expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana va forjar una extensa fortuna gràcies a operacions il·lícites que van tindre origen en el procés de privatització de les ITV valencianes.

Desgrana així un operatiu format per persones que, aprofitant-se algunes d'elles dels càrrecs polítics que tenien o havien tingut i ajudades per empresaris, van facilitar l'obtenció de contractes públics a canvi de comissions.

La causa afronta la fase final quatre anys i mig després de la detenció de Zaplana —el 22 de maig del 2018—, que va estar a la presó fins al 7 de febrer de 2019, encara que va estar ingressat a La Fe per una malaltia oncològica des de desembre del 2018 a febrer del 2019.

Quin és l’origen de les corrupteles?

Segons detalla el fiscal anticorrupció, l'origen dels suposats fons il·lícits que manejava Zaplana està en els concursos que la Generalitat va llançar per a privatitzar les ITV i les concessions de parcs eòlics, que es van dissenyar amb "condicions subjectives" perquè determinades societats obtingueren les licitacions "en perjuí d'altres competidors". I perquè això fora possible es van crear les condicions necessàries en els "òrgans polítics del més alt nivell".

Per a aquesta primera corruptela, el fiscal creu que Zaplana es va concertar amb Juan Cotino, que va ser conseller i director general de la Policia, ja que diverses empreses controlades pels seus familiars van resultar adjudicatàries en tots dos concursos (ITV i parcs eòlics).

De fet, Vicente i José Cotino van ser els que, a través de les seues societats Sedesa i Asedes, van crear l'estructura societària necessària a Espanya i Luxemburg per a adjudicar-se els contractes i també, sempre segons el fiscal, per a canalitzar suborns per 6,4 i 2,18 milions d'euros.

Aquests fons van passar suposadament a una empresa propietat de Zaplana que va gestionar primer Beatriz García Paesa —neboda de l’espia Francisco Paesa— i l'advocat uruguaià Fernando Belhot després. La "connivència política" es plasma en una junta de Sedesa del 2005 en la qual Juan Cotino, llavors conseller, participa i aprova una inversió per a desenvolupar per la firma pública Projectes Eòlics Valencians en el desenvolupament de projectes adjudicats, entre altres, als seus familiars Vicente i José Cotino.

Una taula de contractació formada “íntegrament” per polítics

El fiscal creu que "no només va existir una completa falta de justificació econòmica i tècnica" en les adjudicacions, sinó que "la taula de contractació es va formar íntegrament per personal polític".

La divisió dels contractes en lots, suposadament feta per a afavorir que es presentaren un major nombre d'empreses, "va suposar realment el contrari". Es va exigir que totes les empreses concursaren en tots els lots, exigint una "solvència" que va neutralitzar tot intent de pluralitat. 

Els Cotino van obtindre les ITV de Castelló, Vila-real i Vinaròs per 5,8 milions d'euros el 2002 i dos anys després van vendre la seua participació per 43 milions. Amb els beneficis obtinguts en aquesta adjudicació suposadament falsejada Vicente, José i Juan Cotino, segons l’escrit, van començar a utilitzar les estructures societàries dissenyades amb la finalitat de traspassar els suborns pactats a l'organització liderada per Zaplana.

Si a aquestes operacions se sumen els beneficis obtinguts per la venda de participacions en la societat pública Projectes Eòlics Valencians, obtingudes també pel que sembla via concessions falsejades, el clan Cotino va obtindre un total de 86,5 milions d'euros, la qual cosa segons el parer del fiscal "justifica l'elevat import de les comissions abonades".

Cotino, en “missió especial”: un viatge a Luxemburg amb 600.000 euros

Al maig del 2001, el llavors director de la Policia Nacional, Juan Cotino, va fer un viatge a Luxemburg amb una missió poc ortodoxa. Portava 607.000 euros en metàl·lic que va depositar en un banc local en un compte el beneficiari del qual era el seu familiar Vicente Cotino i representada per García Paesa que va servir per a posar en marxa dues societats. Com a origen dels diners, va fer constar que era el benefici obtingut per la venda d'un camp de golf. Dies abans, Zaplana s'havia reunit amb Juan Cotino a les 22:00 hores, segons va anotar ell mateix en l'agenda.

"D'acord amb el pla traçat, una vegada que les societats espanyoles obtenen beneficis per la venda de les seues participacions en les societats adjudicatàries dels concursos falsejats es transfereixen a Luxemburg les comissions delictives pactades", detalla el fiscal, que afig que va ser Vicente Cotino qui, per telèfon, va comunicar a García Paesa que les seues societats a Luxemburg passaven a les mans dels col·laboradors més pròxims de Zaplana, Francisco Grau i Joaquín Barceló, persones "d’absoluta confiança" de l'exministre.

García Paesa es va entrevistar amb tots dos en un restaurant de Madrid el maig del 2006, i en la mateixa data, segons detalla el fiscal, Zaplana es va entrevistar amb ell en un hotel per a donar-li instruccions".

Entramat a Panamà amb comptes a Andorra

En paral·lel a l'estructura societària dissenyada a Luxemburg, l'organització de Zaplana va crear un entramat societari a Panamà a través de comptes bancaris residenciats a Andorra amb les quals es canalitzaven fons de procedència il·lícita per contractes i adjudicacions públiques. A aquests comptes d'Andorra van arribar, entre el 2004 i el 2007, un total de 9,8 milions d'euros, que progressivament es van anar desviant a societats a l'Uruguai i Espanya.

Part dels fins depositats a Andorra van resultar bloquejats el 2015 després d'una denúncia de les autoritats dels Estats Units. Segons explica el fiscal, l'exdiputada del PP valencià Elvira Suances i el seu germà Saturnino van col·laborar amb Barceló per a tractar de recuperar-los encara que de manera "infructuosa", perquè "és evident que no van poder acreditar l'origen lícit dels fons".

Repatriació i gaudi dels fons

En la creació de les societats espanyoles que suposadament van canalitzar totes les operacions delictives descrites anteriorment, també continua oculta la participació d'Eduardo Zaplana, el nom de la qual no apareix en el registre de cap de les societats, encara que va ser present en les reunions que "configuren" la seua constitució, en les "decisions" i en l'"aprofitament" dels seus recursos, sempre segons el fiscal.

Les societats són Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Costera del Glorio, a través de les quals van fer nombroses operacions immobiliàries a Madrid i la costa alacantina i es van canalitzar despeses recreatives, com ara vacances, cotxes, vols o compres i lloguers d'embarcacions d'esplai.

El fiscal creu que la dona de Zaplana, Rosa Barceló, desconeixia l'origen dels fons suposadament delictius que van servir per a l'adquisició de vehicles i altres pagaments fets pel seu marit.

Respecte a les filles, el fiscal exposa que "portaven un alt nivell de vida" gràcies als fons que els donava son pare, i posa com a exemple el lliurament de 520.000 euros per a la compra d'un pis a Madrid o la compra d'un Porsche, quan els rendiments de treball d'una a penes arribaven a 15.000 euros anuals o l'altra estava en l’atur fins que va començar a treballar en el Ministeri d'Indústria.