Què va significar la Segona República per a les dones?

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República. Un procés democratitzador que va implicar grans canvis socials entre els quals destaca la incorporació de les dones a la vida pública i política, gràcies a més d'una desena de lleis i decrets llei.

La proclamació de la Segona República ara fa noranta anys marca un punt d’inflexió per al feminisme espanyol, començant perquè aquell 14 d’abril les dones estigueren presents als carrers i participaren de les manifestacions, explica la professora del departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València, Luz Sanfeliu.

Quan arribà el nou règim es va trobar amb el caldo de cultiu perfecte per a l’aparició de la figura de la dona moderna, gràcies a tot el treball que havien fet altres dones durant els 20 anys precedents. I, per primera vegada, a les dones espanyoles se’ls obriren les portes de l’espai públic, que no tardaren a ocupar.

Així, començaren a dedicar-se a tota una sèrie de tasques públiques i polítiques com escriure en premsa i participar en mítings. A més, es va multiplicar l’associacionisme femení cosa que els permeté relacionar-se entre elles i reconéixer-se en les companyes, desenvolupant una consciència de classe i feminista sense la qual és impossible entendre l’explosió de feminismes que arribà amb la transició a la democràcia.

Fins i tot es van convertir en elegibles per a ser diputades a les Corts Constituents i, amb molt esforç, aconseguiren el dret a votar, que exerciren per primera vegada en 1933. Però el dret al vot no és l’únic canvi legal que la República va dur a les dones espanyoles. La professora del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, explica que també es van aprovar altres lleis com la del divorci o el matrimoni civil, a més es va reformar el Codi Civil i la legislació laboral, i es va implantar l'assegurança de maternitat.

En definitiva, la Segona República va portar un nou esquema social, que s'estancà de colp el 18 de juliol de 1936, quan el colp d’estat del bàndol sublevat va desencadenar la Guerra Civil que donaria pas als 40 anys de dictadura franquista.

Així i tot, la llavor que es plantà durant la Segona República es va mantindre durant la dictadura i, aquell activisme i associacionisme femení de la dècada dels 30 va rebrotar amb força amb l’arribada de la Transició en forma d’un ampli moviment feminista que arreplegava l’herència de tots els avanços aconseguits durant la República.