València, Alacant i Castelló es manifesten per a denunciar "el negoci de l'habitatge"

L'accés a la vivenda és una de les principals preocupacions socials i, en els últims anys, el preu de l'habitatge ha patit una pujada constant en un mercat immobiliari tensionat per diferents variables. Dèficit d'oferta, més compradors estrangers, proliferació de pisos turístics i, en conseqüència, preus del lloguer i de la vivenda pels núvols.

Amb este context, en els últims anys s'han convocat multitud de protestes per a demanar mesures que regulen i faciliten l'accés a l'habitatge. La pròxima gran mobilització es farà este dissabte en quaranta ciutats espanyoles, entre les quals hi ha també València, Alacant i Castelló.

Les entitats convocants ixen al carrer amb el lema "Acabem amb el negoci de l'habitatge i el territori", i reclamen la limitació de preus del lloguer, la prohibició de pisos turístics o la protecció dels espais naturals, entre altres.

Al Cap i Casal, la marxa, convocada per la plataforma València no Està en Venda, arrancarà a les 17:30 hores des de quatre columnes, al nord, sud, est i oest de la ciutat, amb l'objectiu de mostrar la "xarxa veïnal d'assemblees de barri", segons apunta Antoni Belenguer, portaveu de la plataforma.

A les 18:30 hores, les quatre columnes es reuniran a la plaça de l'Ajuntament, des d'on partiran unides fins a la plaça d'Amèrica, on es llegirà el manifest.

La plataforma lamenta que les mesures anunciades per les diferents institucions "en cap cas posen en qüestió els beneficis dels qui especulen i, per tant, no atallen l'arrel del problema: que l'habitatge és un negoci quan hauria de ser un dret".

Segons l'informe sobre el mercat immobiliari de València del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de València, en el tercer trimestre del 2024 el preu del lloguer va superar els 1.500 euros de mitjana en nou dels dènou districtes de la capital valenciana.

L'última gran manifestació per la vivenda a la capital del Túria es va fer just abans de la dana, el 19 d'octubre, i va acabar amb una gran acampada a la plaça de l'Ajuntament de València que va durar huit dies, fins al diumenge 27 d'octubre.

Un centenar d'entitats cíviques, veïnals, col·lectius culturals, sindicats i partits polítics es van sumar a la manifestació de fa vora sis mesos, també convocada per la plataforma València no Està en Venda. Precisament va rememorar la riuada del 1957 al Cap i Casal, perquè coincidia el dia de la mobilització amb l'efemèride i també per la metàfora que es va fer servir en el lema de la mobilització: "València s'ofega".

Manifestacions a Alacant i Castelló

A Alacant, el Sindicat de Barri Carolines i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han convocat la marxa a les 18:00 hores a la plaça de Manila, al barri de Carolines, que acabarà a la plaça de la Muntanyeta.

“Eixim al carrer per a enfrontar-nos a qui ens expulsa dels nostres barris i per a plantar cara a unes institucions que, en lloc de garantir el nostre dret a l’habitatge, continuen afavorint l’especulació”, expressen en el manifest, que signen 25 col·lectius més. "Des del Sindicat de Barri de Carolines i la PAH fem una crida a organitzar-nos políticament per a acabar amb esta injustícia", afigen.

Alacant és la província valenciana que lidera l’encariment constant de la vivenda a la Comunitat Valenciana i ja ha superat el preu del metre quadrat que es va assolir durant la bambolla immobiliària del 2008; es paga una mitjana de 1.857 euros pel metre quadrat, 200 euros més que el preu mitjà en tot el territori.

La ciutat d'Alacant és, a més, l'urbs on més ha pujat enguany el preu del lloguer per habitacions. Un 16%, segons dades del portal immobiliari Idealista, i el preu mitjà d'una habitació està en 360 euros, una modalitat a l'alça perquè cada vegada hi ha més persones que no poden pagar un lloguer sencer.

L'última gran mobilització per la vivenda a la capital de l'Alacantí també es va fer el 19 d'octubre sota el lema "Cases per a viure, no per a especular" i la van convocar la plataforma crítica amb el turisme Alacant, on Vas? i també el Sindicat de Barri de Carolines.

A Castelló de la Plana, la manifestació, convocada per associacions com Intersindical Valenciana, CGT o Subversives Castelló, eixirà este dissabte a les 18:00 hores des de la plaça de la Independència (coneguda popularment com la Farola).

"Eixim als carrers per a dir que la solució al problema de l'habitatge no ens la donarà la classe política", han destacat en un manifest. "Ens manifestem per a dir que ja hi ha prou de jugar amb les nostres cases i ho fem com un pas més en l'organització per a acabar amb el negoci immobiliari", conclouen.

A la capital de la Plana, una família necessita estalviar setze anys per a reunir l'import mitjà d'una entrada per a la casa, 37.722 euros.

Mobilitzacions arreu de l'estat espanyol

Les mobilitzacions d'este dissabte també es faran notar a ciutats com Madrid, Barcelona o Màlaga, on la crisi de l'habitatge s'ha convertit en una de les preocupacions principals de la ciutadania.

Els altres municipis que també ixen al carrer este dissabte són Albacete, Almeria, Badajoz, Burgos, Cadis (a més del Puerto, la Línea i Tarifa, en la mateixa província), Càceres, la Corunya, Conca, Sant Sebastià, Eivissa, Fuerteventura, Granada, Gran Canària, Guadalajara, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canària, Logronyo, Menorca, Múrcia, Ourense, Palma, Santander, Santiago de Compostel·la, Salamanca, Segòvia, Sevilla, Tenerife, Valladolid, Vigo, Xixón i Saragossa.

La qüestió de l'habitatge s'acarnissa amb la joventut

Si hi ha un sector de la població que pateix per damunt de tots els efectes de la crisi de l'habitatge és la joventut. Els últims estudis demostren que vora un 30% dels joves emancipats a Espanya necessiten ajuda de la família per a pagar la vivenda, una despesa que limita la capacitat d’estalvi: el 41% estalvia menys de cent euros al mes, segons l’informe del Consell de la Joventut d’Espanya "Un problema com una casa".

Però estos números només fan referència a aquells joves que han tingut la "sort" de poder anar-se'n de casa, perquè només el 14,8% del jovent entre 16 i 34 anys s’ha emancipat, la xifra més baixa des del 2006, quan comencen els registres. A pesar de l'augment del salari i de la baixada de l'atur, no poden fer front ni al cost d'una vivenda ni a la pujada del lloguer.

Són dades de l'Observatori de l'Emancipació del Consell. Entre gener i març del 2024 una persona jove hauria de dedicar tot el salari a pagar el lloguer, en cas de voler viure a soles. El primer semestre del 2024 va tancar amb una davallada de l'emancipació juvenil a Espanya, atés que en un any del 16,3% va passar al 14,8%, és a dir, 62.458 joves menys.

Comprar casa tampoc és una opció

Per a acabar-ho d'adobar, comprar una vivenda hui dia tampoc és una opció assequible per a la majoria de les butxaques. Alacant i València es troben entre les capitals provincials on més anys li costa a una família estalviar per a reunir l'entrada i les despeses associades a la compra finançada d'un habitatge de dos dormitoris tenint en compte el preu mitjà dels immobles, els ingressos i l'estalvi mitjà mensual, que a Espanya segons l'INE va ser l'any passat del 7,1% dels ingressos.

Un altre dels indicadors que podria explicar este augment dels preus és la compra d'habitatges per part de persones estrangeres. Segons l'últim informe del Col·legi de Registradors, la Comunitat Valenciana és la segona autonomia de l'Estat amb més transaccions de forasters. La mitjana a Espanya és del 14,48%, però les Balears encapçalen el rànquing amb el 32,81% i la Comunitat Valenciana és segona amb el 29,62%.

Però si examinem les xifres per províncies, Alacant despunta per damunt de qualsevol altre territori. Prop de la meitat de les vivendes comprades a la província d'Alacant les adquireixen estrangers. Esta xifra va baixar lleugerament després de la pandèmia, però en els últims anys ha remuntat fins a l'últim registre d'un 45,67%, el qual supera en 13 punts el valor de les Balears.