Valencià o castellà? Totes les respostes als dubtes sobre la consulta per la llengua

La Conselleria d'Educació ha activat el procés perquè les famílies trien la llengua en què volen que els fills i filles estudien a l'escola i l'institut a partir del curs que ve, en aplicació de la llei 1/2024 de llibertat educativa, que concreta l'orde 2/2025. La votació està oberta una setmana, des del dimarts 25 de febrer a les 9:00 hores i fins a les 14:00 hores del 4 de març.

Aclarim els dubtes més freqüents que genera la consulta.

Què es vota?

Les famílies han de manifestar a quina de les dos llengües cooficials, valencià i castellà, volen donar un pes preponderant en l'educació dels fills.

Què implica per a l'alumnat?

La llengua cooficial en què se'ls ensenyarà a llegir i escriure, i en què s'impartiran, a partir del curs que ve, la majoria de matèries d'infantil, primària i ESO.

Què es feia fins ara?

Fins ara decidia el Consell Escolar. Hi havia una única línia i el centres havien de donar almenys el 25% del temps lectiu en castellà, valencià i anglés. En general, el 50% de les classes s'impartien en una llengua oficial (en funció de la zona) i es donaven dos assignatures en les altres dos.

Com afectarà els centres?

Ara les famílies decideixen. El resultat determinarà el nombre "d'unitats" (grups o aules) que s'activaran "en cada centre docent i nivell" en cadascuna de les llengües cooficials. Per tant, no limita el centre a una línia, sinó que permet que n'hi haja més d'una simultània mentre hi haja "demanda suficient".

On es vota?

En tots els centres de titularitat pública i els privats concertats. Des de segon cicle d'educació infantil (tres a sis anys) a tercer d'ESO. Quart queda exclòs, perquè la preferència es manifestarà en la fase d'admissió al cicle següent.

També es votarà en el tercer curs de primer cicle d'educació infantil (dos a tres anys) si l'ofereix un centre públic que imparteix el cicle posterior i successius.

Qui vota?

S'emet un únic vot per alumne matriculat. Si hi ha dos vots iguals, es computa només un. En cas de discrepància (dos vots) entre els progenitors o tutors, s'anul·la. I si esta diferència es judicialitzara, en el cas de pares divorciats, el vot el decidirà el jutge.

Cada quant?

Només esta vegada. Després, les famílies triaran la llengua base en els processos d'admissió. Per exemple, en l'accés a l'escola o en el pas de l'alumne a Batxillerat.

Com es vota?

Estrictament per mitjans telemàtics (inclòs el mòbil) en la secretaria digital de la Conselleria d'Educació. El portal reclama una clau d'accés (generada pel mateix web), que el progenitor o tutor s'identifique (amb DNI, NIE o mitjans electrònics, com la firma digital), i el número d'identificació de l'alumne (NIA).

El centre educatiu proporcionarà la clau a les persones de nacionalitat estrangera que no tinguen estos documents d'identificació.

Què es pregunta?

Cal contestar una única pregunta, "Quina és la seua preferència sobre llengua base en educació?", i hi ha dos opcions excloents, valencià i castellà.

Quan tindrà efecte?

Els resultats s'aplicaran el pròxim curs, 2025-2026 i determinaran la llengua base en els posteriors, durant tota l'etapa educativa no universitària. Per exemple, les famílies de quart de primària voten la llengua cooficial de preferència per a quint. Però els de sext, votaran la que tindran en primer d'ESO.

En els processos d'admissió, la preferència de les famílies definirà les unitats (aules o grups) en cada llengua base que es crearan al centre d'adscripció, per exemple en el pas de l'escola a secundària.

Afectarà el programa Xarxa Llibres?

Segons la Conselleria d'Educació "la continuïtat del banc de llibres queda garantida" i un canvi de línia, d'un any per a un altre, només obligaria a "desdoblar" puntualment alguna assignatura.

Com es computen els vots?

Les unitats en valencià i castellà es determinen pels vots en cada nivell, no sobre el cens. No és necessari un percentatge mínim de participació.

Com s'aplica el resultat?

A partir dels resultats, el centre determinarà les unitats/aules en cada llengua base susceptibles de formar-se en cada nivell. El pròxim curs 2025-2026, repartiran l'alumnat en estes unitats segons l'elecció votada, fins que s'esgoten les vacants.

En les zones de predomini lingüístic en valencià s'apliquen uns percentatges (annex 1 de la llei de llibertat educativa) segons la "demanda suficient" i la mida del centre.

Per exemple, en una escola amb dos classes en quint de primària, si la menys votada té més del 25% dels vots, es farà una unitat en cada llengua. Si per contra, la més votada n'obté el 75% o més, les dos unitats seran en esta única llengua.

Imaginem ara tres aules en un mateix nivell, per exemple en 2n d'ESO. Si una de les dos llengües arriba al 16,67% dels vots, es crearia una unitat en esta llengua; si obté el 50% dos unitats i en cas d'obtindre el 83,33% o més, les tres en la mateixa.

Què passa als centres menuts o d'una única línia?

En la zona de predomini lingüístic castellà, la llengua base per defecte és el castellà. Però si en la consulta es detecta una "demanda suficient" per a una unitat en llengua base valencià, la llei indica que adoptarà "les mesures oportunes" per a satisfer-la.

En la zona de predomini lingüístic valencià la llengua que obtinga més del 50% dels vots emesos i vàlids, determinarà la llengua base de la unitat. En cas d'empat s'establirà com a llengua base la del predomini lingüístic de la zona.

Què passa si no vote?

El centre decidirà d'ofici per l'alumne en funció del resultat de la majoria.

Què passa en cas d'empat?

Si les dos llengües base reben els mateixos vots i hi ha la possibilitat d'una unitat (aula) pendent, la balança es descantarà a favor de la que coincidisca amb el predomini lingüístic de la zona on està el centre.

Què passa si no ix la llengua que he triat?

Si no hi ha prou vots per a una unitat en la llengua triada, s'adscriurà l'alumne a l'altra llengua base. Tanmateix, la norma anticipa la possibilitat d'activar unitats i "dotació de professorat" si es detecta una "demanda suficient", que no concreta.

Alhora, trasllada als centres la possibilitat de reorganitzar la plantilla per a "desdoblar" àrees i matèries, a fi de permetre que "tot l'alumnat" puga cursar els estudis en la llengua base que trie la família o el tutor.

Puc canviar d'idea després?

Sí. No es faran més consultes però les famílies podran manifestar una llengua de base preferència diferent en el procés d’admissió de l'alumne a un cicle posterior.

Té la consulta els mateixos efectes en tot el territori?

No. Els resultats s'apliquen de manera diferent segons el predomini lingüístic de la comarca o municipi en què està assentat el centre (pots consultar-lo en el gràfic d'esta notícia), d'acord amb la llei 1/2024 aprovada l'any passat.

En les de predomini en castellà s'aplica una discriminació positiva a favor d'esta llengua i se li dona més pes que si es tria el valencià en zones valencianoparlants.

Què passa en les zones castellanoparlants?

Si la zona és de predomini castellà, esta serà la llengua base per defecte, el valencià s'ensenyarà només com a assignatura i no vehicularà altres matèries.

Si es vota castellà, serà la llengua per a ensenyar a llegir i escriure, amb el 80% del temps lectiu en infantil, el 73% en primària i el 75% en l'ESO, segons el pes de la llengua estrangera (15-25%) en cada centre, que serà superior al del valencià.

Si en la consulta es tria el valencià, serà la llengua en què s'ensenyarà a llegir i escriure a l'alumne. Tanmateix se li atorgarà el 65% del temps lectiu en infantil, un 15% menys que quan el castellà és llengua base. El percentatge baixa en primària (50-60%) i l'ESO (47,5-52,5%). En esta opció es reserva al castellà el 25% del temps lectiu, que puja a entre el 27,5-32,5% en secundària.

Amb llengua base en valencià, des de tercer de primària fins a finalitzar l'ESO no pot haver-hi una diferència superior al 20% del temps lectiu amb el castellà.

Què passa en les zones de predomini en valencià?

Ací ja no hi ha una llengua base prioritzada per defecte, sinó que s'estipula el mateix repartiment de temps lectiu per a la triada, siga valencià o castellà.

A la llengua base escollida majoritàriament, se li assignarà el 65% del temps lectiu en infantil i entre el 50-60% en primer i segon de Primària, el període d'aprenentatge de lectoescriptura. En cursos posteriors, inclosa l'ESO, el percentatge queda entre el 47,5-52,5% i inclourà, a banda de matèries lingüístiques, les Matemàtiques.

A l'altra llengua cooficial se li atorgarà el 25% del temps, que pujarà a entre el 27,5-32,5% des de tercer de primària, en funció del pes de l'anglés (15-25%).

Siga quina siga la llengua base triada (valencià o castellà), des de tercer de primària fins a acabar l'ESO, no podrà tindre més d'un 20% del temps que l'altra.

Qui i com decideix les assignatures en cada llengua?

Tria el centre sobre la base dels resultats i els percentatges i límits que marca l’annex II de la llei 1/2024 per a cada etapa educativa que trobaràs resumits en este document.

En llengua base s'ensenya a aprendre i escriure i es vehiculen la majoria d'assignatures no lingüístiques. En les zones valencianoparlants, la llei garanteix que les matemàtiques es donen en la llengua base triada en primària i l'ESO.

En estes zones, la diferència de temps lectiu entre una llengua i l'altra ha de ser un màxim del 25% en primer i segon de primària, que pot pujar fins al 32,5% des de tercer. Així, implica impartir una assignatura més en llengua no base, com ara Coneixement del Medi, o més d'una a partir de tercer.

Pot alterar el resultat l'alumnat escolaritzat a mitjan curs?

No. Es considera una escolarització sobrevinguda i opta a les vacants a la localitat, prèviament definides en una llengua base o l'altra.

Què passa amb l'alumnat amb necessitats especials?

No voten els centres d’educació especial. Tant en este cas, com el de l'alumnat matriculat en centres ordinaris dins d'unitats específiques per a necessitats especials, es garantirà l'ensenyament en la llengua cooficial del seu àmbit familiar.

Què passa en batxillerat?

Dependrà de la demanda de l'alumnat en el procediment d’admissió. En segon de batxillerat continuaran un curs més com estan.

Més informació

La Conselleria d'Educació ha desplegat un portal per a resoldre estos i altres dubtes més específics. La lletra menuda de la votació la trobaràs en la llei 1/2024 i l'orde 2/2025 del 7 de febrer que regula el procediment.