Directes
Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Ara en la ràdio
FÓRMULA TERRITORI (reemissió)

Els valencians, els quarts que més gasten en el sorteig de Reis

Enguany els espanyols que més diners jugaran seran d'Astúries, Castella i Lleó, La Rioja i la Comunitat Valenciana, amb 24,72 euros

Els bombos, les boles i el públic ja estan esllestits al Teatro Real de Madrid per al sorteig extraordinari de Nadal / J. J. Guillén (Efe)

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia que més gasta en el sorteig extraordinari de Reis, que se celebra el 6 de gener. Amb 24,72 euros, els valencians sols gasten menys que els que viuen a Astúries (29,76), Castella i Lleó (28,71) i La Rioja (25,99).

Els que menys juguen són els de les illes Balears, amb 9,53 euros, juntament amb els de Ceuta (3,83) i Melilla (4,92). Loteries i Apostes de l'Estat estima que cada espanyol jugarà de mitjana de 17,97 euros, una xifra superior a la d'aquest 2023, que va ser de 16,71 euros.

770 milions en premis

El segon sorteig més important d'aquestes festes se celebrarà el pròxim 6 de gener pel sistema de bombos múltiples i repartirà 770 milions d'euros, entre ells els corresponents al primer premi, amb 200.000 euros al dècim.

Els premis "grans" són el primer, de 2.000.000 euros per sèrie i 200.000 el dècim; el segon, de 750.000 la sèrie i 75.000 el dècim; i el tercer, de 250.000 per sèrie i 25.000 el dècim. Loteries destaca que per a aquest sorteig, el primer de l'any, s'emeten 55 sèries de 100.000 bitllets cadascuna, amb un valor total de 1.100 milions d'euros.

Aquestes són les xifres de consignació a aquesta data, però les dades de les vendes definitives es coneixeran poc abans de l'inici del sorteig, quan les administracions hagen informat la Selae dels dècims que han aconseguit vendre i els que retornen a la societat estatal.

En 1941 és quan es configura aquest sorteig amb personalitat i denominació pròpia, i des de llavors s'ha convertit en el segon més important de Loteries i Apostes de l'Estat. Però es coneix com el sorteig de Reis des del 1868, segons referències documentals d'aquest organisme, que explica que la denominació es deu a la proximitat de l'Epifania o l'Adoració al Jesuset.

També et pot interessar