Les valls de la Marina i el Comtat debaten sobre com fer front als incendis en el II Aplec pel Territori

La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat i l'associació El Rentonar han organitzat aquest diumenge el II Aplec pel Territori, sobretot com a resposta a l'incendi produït a l'agost, en què es van cremar més de 13.000 hectàrees d'algunes comarques.

En la trobada, que s'ha dut a terme a Benillup (Comtat), han participat persones de pobles com Fageca, Cocentaina, Callosa d'en Sarrià, Benilloba, Benialfaquí, Alpatró o Millena, entre altres, per a tractar set grans reptes lligats al risc d'incendis: el despoblament, el sistema agroalimentari, la transició ecològica, la vertebració territorial, la gestió forestal, la innovació i la dinamització econòmica i la governança.

Tret d'una intervenció de mitja hora del geògraf i climatòleg Enric Moltó, el format de l'Aplec s'ha basat en les preguntes, inquietuds i suggeriments que la gent dels pobles ha volgut formular als experts. Entre els assistents hi havia científics, representants de la societat civil, llauradors, caçadors, emprenedors, professors universitaris, bombers, polítics i veïns, que han reunit cent propostes concretes perquè s'apliquen en les polítiques dissenyades des de Madrid, Valencià o Alacant.

Entre els ponents convidats han estat el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, Inma Orozco; el director general de Desenvolupament Rural, David Torres, o la directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo.

Després de l'incendi, que es va propagar a gran velocitat des de la Vall d'Ebo per les valls de l'interior de la Marina i el Comtat, fins a arribar a pobles com Famorca, les associacions expliquen que entre les poblacions afectades "va nàixer un sentiment generalitzat que calia fer alguna cosa per a lluitar contra el despoblament" i contra "tots els altres problemes del món rural".

La impotència que van sentir les més de 1.500 persones que van haver de deixar sa casa pel risc del foc va fer que començaren a reunir-se per a formular un recull de peticions. Aquest s'anomena el Manifest de Poble, un document viu i en actualització constant que pretén destacar les necessitats particulars per tal de revitalitzar els pobles rurals.