La variant britànica és més contagiosa però no provoca símptomes pitjors

Dos estudis publicats en The Lancet constaten que la soca té una capacitat de transmissió més alta, fins a 1,35 vegades superior, a l'original de Wuhan.

Un pacient rep una injecció de Pfizer durant la campanya de vacunació a Gran Canària
Un pacient rep una injecció de Pfizer durant la campanya de vacunació a Gran Canària / Borja Suarez (Efe)

La variant britànica del coronavirus, anomenada B.1.1.7, és més "transmissible" però no incrementa la gravetat de la malaltia, segons assenyalen dos nous estudis que publica la plataforma científica The Lancet en les revistes Infectious Diseases i Public Health. Aquesta soca és ara mateix la majoritària a la Comunitat Valenciana, on representa prop del 95% dels contagis, amb un creixement del 16,4% en l'última setmana.

Els treballs no han trobat proves que les persones infectades amb aquesta variant experimentaren pitjors símptomes o un risc més alt de desenvolupar Covid de llarga duració enfront d'altres infectats amb soques diferents del virus.

No obstant això, constaten que la càrrega viral i el número "R" (reproductiu) van ser més grans en la B.1.1.7 que en altres variants, un fet que reforça l'evidència d'una capacitat de contagi més alta que la primera soca detectada a Wughan (Xina) el desembre de 2019.

L'article difós en The Lancet Infectious Diseases fa un seguiment de l'evolució de 400 pacients en les setmanes prèvies a Nadal de 2020, una vintena dels quals hospitalitzats, per a concloure que el 36% que es va posar greument malalt o va morir estava infectat amb la variant britànica enfront d'un 38% que patir un quadre similar amb altres soques. Amb tot, els autors admeten les limitacions de l'estudi, com el fet de no haver tingut en compte la influència dels tractaments rebuts en l'evolució pels pacients.

1,35 vegades més contagiós

D'altra banda, el treball publicat en The Lancet Public Health analitza les dades de 36.920 persones infectades al Regne Unit entre finals de desembre i Cap d'Any, que va recaptar una aplicació informàtica, just quan la variant creixia de manera notable al país. L'anàlisi constata una capacitat de reproducció (R) 1,35 vegades superior del B.1.1.7 en la soca original.

La colíder de l'estudi, Claire Stevens, del King's College London, assenyala que s'ha confirmat "la major transmissibilitat (de la variant) però també que la B.1.1.7 responia a les mesures de confinament" en la mateixa mesura que el virus original. Britta Jewell, de l'Imperial College de Londres, apunta que la investigació reforça el consens que la variant britànica "té una transmissibilitat més gran, que ha contribuït en gran part a l'acusat augment de casos al Regne Unit" i li atribueix bona part de la responsabilitat de les terceres onades de la pandèmia als països europeus.

L'anàlisi no revela una connexió significativa entre la presència majoritària de la soca britànica en algunes regions i una simptomatologia més greu en les persones d'aquests territoris que han participat en l'estudi, com tampoc ha evindenciat una taxa de reinfecció més elevada que en altres variants. Aquesta es manté baixa, en un percentatge del 0,7% dels pacients.

També et pot interessar

stats