El veïnat afectat per l’incendi de Campanar busca una nova llar

Mig any després que un incendi calcinara per complet l’edifici de Campanar 131, l’enorme estructura ennegrida, nua, plena de cendra i ferros retorçuts, roman com un recordatori de la tragèdia en què deu persones van perdre la vida i més d’un centenar de famílies es van quedar sense llar. 

L’Ajuntament de València, un dia després del sinistre, va posar a disposició del veïnat afectat habitatges de nova construcció ubicats al barri del Safranar. Ara, el termini de sis mesos que van donar a les famílies per a buscar una alternativa s’esgota, i hauran d’abandonar els pisos abans d’este dilluns. El consistori, però, ha informat els inquilins que tinguen un contracte de lloguer que comence en setembre, que podran quedar-se uns dies més a Safranar.

De les noranta famílies que arribaren a l'edifici, al voltant de quaranta s’han quedat en la vivenda que l’Ajuntament els ha cedit fins ara. Ara, cadascú encetarà una nova etapa, però no tot el món es troba en la mateixa situació. Algunes veïnes, com Patricia Mañas, són conscients que es troben entre una minoria afortunada que podrà tornar al seu barri. “El meu cas ha sigut excepcional i extremadament fàcil per l'ajuda d'uns amics que tenien un habitatge a Campanar” relata. La part més complicada per a ella serà el record permanent de l’edifici que les flames van engolir: encara ho podrà vore des de les finestres del seu nou pis.  

Diferent és el cas de Nancy Khawam, portaveu de l’Associació de Residents Damnificats per l’Incendi de Campanar, qui haurà de refer la vida a Xiva (Foia de Bunyol). “Buscar lloguer amb els preus que teníem és impossible, Campanar està intocable” argumenta Khawam, “hauré de canviar la xiqueta d'escola perquè no és mà que estiga fent viatges cada dia” es lamenta. 

Però el cas més desesperat és el de les nou famílies que, per diferents circumstàncies, encara no tenen on anar. “Hi ha gent gran o jubilada a qui pensió no els arriba per a viure en un pis” conta Khawam. La portaveu de l’associació també destaca el cas d’una família bielorussa que no té documentació espanyola que els acredite la residència, raó per la qual, segons Khawam, “no poden trobar lloguer a cap lloc perquè no tenen documentació física, només fotocòpies”.  

A esta delicada situació se suma el malestar dels veïns i veïnes per no poder accedir a les seues antigues vivendes cremades i rescatar qualsevol pertinença. “Fins i tot ho hem demanat per via judicial” recalca Khawam, “la resposta és que hem de pagar el desenrunament de la finca per a pujar per les nostres coses” es queixa.