El veïnat del barri de Rabassa d'Alacant reclama presència policial i sancions per a qui llance deixalles al macroabocador il·legal
Entre 50.000 i 60.000 tones de fem saturen un espai de 20.000 m² que el veïnat emprava per a passejar o fer esport
El veïnat del barri alacantí de Rabassa continua lluitant perquè la zona deixe de ser un gran abocador il·legal, i és que no és estrany trobar-se amb enderrocs d'obra, mobles o bosses de fem acumulats en l'entorn d'este districte ubicat als afores de la ciutat.
Els veïns i les veïnes estan particularment preocupats pel fem que s'acumula als 20.000 m² de parcel·les privades, com la de l'antiga fàbrica de teules, al costat de la caserna militar. Emparades per l'obscuritat de la nit i la manca de vigilància nocturna, algunes persones s'acosten a estos terrenys per a llançar tota classe de material a unes hores en què no hi transita molta gent.
Precisament, el passat febrer, l'Ajuntament d'Alacant va contractar una empresa perquè desmantellara la fàbrica de teules, que contenia una gran quantitat d'amiant, però no es van encarregar de retirar la resta dels enderrocs acumulats.
"De tant en tant hi venen amb les excavadores i fan neteja, però solament a la zona dels camins", explica Carlos Sapena, vocal de medi ambient de l'Associació de Veïns de Rabassa. "Açò al final són pegats i la situació s'agreuja cada vegada més, perquè hi ha un degoteig de gent i d'empreses que venen a abocar els seus vessaments", afegeix.
"Moltes de les deixalles que s'aboquen són pneumàtics que es boten foc o plaques d'uralita, que són materials contaminants, i al final esta situació és un perill també per als veïns", explica Sapena.
És per això que l'associació demana a l'Ajuntament més presència policial i sancions per als infractors, a més que retiren tots els residus, tant als camins com a les parcel·les contigües. Tot i això, des del consistori mantenen que, com que es troben en propietat particular, no poden fer-se'n càrrec de la seua neteja.
David Costa, doctor en física i expert en valorització de residus, calcula que el cost de retirar tot el material present a Rabassa podria ascendir a diversos milions d'euros. "Perfectament, poden haver-hi 50.000 o 60.000 tones de residus, que és moltíssim per a una ciutat com Alacant", informa Costa.
"Açò està així per l'incivisme de la gent, ha sigut un procés que ha anat a poc a poc", continua l'expert. "Les plantes de tractament no estan dimensionades ara mateix per a tractar tot el material, així que la retirada seria molt lenta, podria tardar mesos".
Però no és un problema que només es restringeix a Rabassa, ja que altres partides rurals d'Alacant com Fontcalent o Santa Faç també denuncien situacions similars. "A Santa Faç una setmana abans de la romeria van i ho netegen, perquè no ho vegen els mitjans de comunicació", manifesta Sapena. "Però com a Rabassa no tenim grans actes ni presència dels mitjans cada vegada estem més oblidats i allunyats de tot manteniment", conclou el vocal.
