Veïnat de Campanar, sis mesos després: "Hem aprés que les coses materials tenen zero valor"
Els propietaris i els inquilins dels pisos devorats pel foc tracten de refer les seues vides compaginant el dol amb la cerca d'una nova llar
L'incendi al bloc residencial del carrer Mestre Rodrigo de València, al barri de Campanar, compleix este dijous mig any mentre avancen els tràmits per a la reconstrucció de la finca i la investigació judicial del sinistre. Sis mesos després, les imatges desoladores d'aquella tragèdia que va cobrar-se deu vides —entre elles, diverses criatures— i va deixar sense casa més d'un centenar de famílies encara perviuen en la nostra retina. I sis mesos després, els propietaris i inquilins dels habitatges cremats continuen lluitant per a tirar avant i poder compaginar el dol per les vides que han perdut amb la construcció de les noves. Un equip d'À Punt NTC ha parlat amb alguns dels afectats per a saber de primera mà com reben esta efemèride que els marcarà per a sempre.
Este 26 d'agost acaba el termini perquè el veïnat reallotjat a l'edifici públic de Safranar, habilitat d'urgència per l'Ajuntament de València, torne la clau d'estos pisos. Era una solució provisional mentre trobaven solucions més estables. En un primer moment, els serveis municipals reubicaren a l'immoble 229 persones, entre les quals hi havia 42 menors. Moltes no han volgut esperar que acabara este impàs de sis mesos i abandonaren progressivament els pisos municipals perquè aconseguiren trobar habitatges, més al seu gust i llogats per elles, per a viure.
Les poques famílies que encara queden al bloc de Safranar no es quedaran desprotegides a partir de dilluns, ja que encara continuaran rebent les ajudes al lloguer de la Generalitat durant, almenys, sis mesos més. En quasi tots els casos ja han trobat un lloc on mudar-se i estaran el cap de setmana ultimant el trasllat, explica Patricia Mañas, vocal de l'Associació de Residents Damnificats de l'Incendi de Campanar (Ardic).
És molt difícil assumir que has perdut el teu projecte de vida
Viure una cosa així et canvia molt la visió de les coses
Són la majoria, però encara queden situacions particulars com la d'Ane Pérez, que vol quedar-se al pis de Safranar. Esta afectada era llogatera a Campanar quan va començar "el malson", com s'ha referit al virulent foc. Conta que estos mesos ha sigut "molt feliç" a l'edifici municipal: "He arreglat ma casa i he estat molt tranquil·la". Per això, demana que li deixen quedar-se en una d'estes vivendes públiques pagant el lloguer que corresponga, perquè no ha trobat cap lloc on anar a partir del dilluns i li han dit que espere a setembre o octubre perquè isquen més ofertes de pisos. No sap què passarà quan haja de tornar les claus i lamenta que no ha obtingut resposta de cap de les administracions a què ha acudit sobre la seua petició. "Què faig, anar-me'n al parc?".
Molts veïns han hagut de fer teràpia per a poder refer-se d'este colp de la vida. La majoria encara continuen acudint a consulta. La incertesa pels canvis i la pèrdua de les vides anteriors és una constant tant en els inquilins com entre els propietaris de les vivendes devastades. La lluita d'estos ara mateix, a més de superar el dol, és aconseguir que se'ls mantinga la moratòria de la hipoteca fins que el nou edifici que s'alçarà en el mateix punt que el cremat estiga enllestit. Tracten d'evitar haver de pagar alhora un lloguer i el préstec per una casa que ja no existeix perquè "és impossible de compaginar", expliquen.
Però els terminis del calendari no són massa reconfortants. El desenrunament de l'edifici cremat començarà al setembre i s'estendrà entre quatre i cinc mesos. Després caldrà començar la construcció d'un edifici nou de zero. Els propietaris voldrien estar vivint de nou a les seues cases abans del 2027, però reconeixen que és molt complicat posar una data concreta damunt de la taula perquè hi ha molts actors i elements involucrats en les obres: assegurances, arquitecte, constructora... Tot i això, es veuen "animats i amb ganes de tirar avant i tornar a l'edifici" assegura Fran Fernández, president de la comunitat de propietaris Rafael Alberti, 2.
Les casuístiques i situacions dels afectats són heterogènies, però la lliçó que trauen sis mesos després de la tragèdia és unànime. "Hem aprés que les coses materials tenen zero valor", resumeix Patricia, que ha deixat en aquell pis devorat per les flames valuoses fotos familiars. Al final, raona, tot es pot substituir i, les coses que no, en molts casos "et fa igual tindre-les que no" perquè després "ho guardes en calaixos que no obris en un any". "Després d'una cosa així, la teua visió de les coses canvia molt, no ho veus amb els mateixos ulls" apunta Fran, que encara no pot parlar del que va passar aquell dia.
Ells, igual que la resta del veïnat afectat, prefereixen quedar-se amb la part positiva del que els ha tocat viure, com ara la solidaritat de la societat, les administracions i el seu cercle d'amistats més proper, així com la pinya que ha fet amb la resta de residents de l'edifici, units per la mateixa tragèdia.
