Veïnat de l’Alt Millars que torna a casa: “Espere que aquest foc valga perquè ara realment cuiden les muntanyes”

La imatge del seté dia de la lluita contra el foc a l’Alt Millars és, sense dubte, els primers reallotjaments d’alguns veïns. Al voltant de 200 persones, d’un total de 1.600 desallotjats, han tornat al llarg de la vesprada a sis dels nuclis urbans afectats. Les cares de satisfacció i cautela es repetien. Tots s’han mostrat satisfets per l’ajuda rebuda durant el temps que han estat fora de casa. “Espere que aquest foc valga perquè realment ara cuiden les muntanyes i no les deixen en l'estat que estan”, ha reivindicat Ángeles Vicente, veïna de Figueres. El primer que farà “és plantar arbres, perquè és important”, ha dit.

Per la seua banda, Miguel Granel Esparza, veí de Sogorb, esperava arreplegar les seues abelles. “En aquests dies no em deixaven passar. Les llevaré d’ací per si tornara el foc o alguna cosa. Allí ja no fan res”, ha explicat.

Un altre veí, Domingo, ha dormit durant tota la setmana en casa d’un amic a la Vall d’Uixó.  Es mostrava content de veure sa casa, on no ha arribat el foc, però estava molt preocupat pels seus ases.

L’alcaldessa de Pavies, Mari Carmen Vives, ha confiat que l’evolució del foc “siga positiva i no ens torne a fer eixir de nou”. També ho ha desitjat Mercedes Giménez Gimeno, regidora de Figueres, que ha tingut paraules d’agraïment pel bon tracte rebut per part de la Creu Roja. “Hi ha hagut bon ambient i ens han transmés molta estima”. Giménez ha comunicat l’autorització per a tornar a casa “pel grup de WhatsApp i tot el món estava molt content de per fi poder tornar-hi”.

“Fa impressió entrar i no escoltar res… és un silenci que fa por”

A Vilanova de Viver, la tornada ha sigut lenta, però el semblant mostrava alleujament. El poble té electricitat i aigua corrent, a l’espera que arriben els 120 veïns. Els primers han sigut un grup de catorze persones majors amb dependència, totes amb més de 75 anys, monitorades per tècnics de l’Ajuntament. Efectius de la Guàrdia Civil vigilaven a l’entrada per assegurar-se que només s’hi acostaven els empadronats i no es produïa turisme d’incendi. Un dels veïns que ha arribat amb el seu cotxe ja havia pujat a donar menjar i beure als seus gossos tofoners en els dies anteriors. “Fa impressió entrar i no escoltar res… és un silenci que fa por”, ha assegurat. 

En general, tots es mostren optimistes. “És una alegria enorme, després de tants dies fora, a casa és on millor s'està”, ha reconegut un veí. “Per sort no s’ha cremat molt”, ha comentat un altre. “Fa set dies que portem la mateixa roba, perquè no ens vam poder emportar res més que els medicaments”, ha relatat una dona major. N’hi havia d’altres, que han arribat al poble visiblement esgotats. “No diré res, però estic molt content de tornar a casa”, ha afirmat amb un somriure. 

“És una barreja de sentiments, perquè no saben el que es trobaran. Molt contents de tornar a les seues cases, però veuran les seues terres cremades i els cultius també”, reflexionava l’alcaldessa de Vilanova de Viver, María Amparo Pérez.