El veïnat de Paiporta reviu el pànic: “Al sostre d’esta gasolinera vam salvar 22 vides”
Una conductora recorda com un home d’un primer pis va acollir a ella i a una desena més de vianants en veure com l’aigua els deixava atrapats
L’enginy de Ricardo i algun vianant més per a pujar fins al sostre d’una gasolinera. Les portes obertes d’un veí d’un primer pis que va deixar passar tots els conductors que veien com l’aigua els cobria els vehicles. O els foguers de Blanca, que cuinen el menjar per als veïns de baix, que ho han perdut tot. Són les històries de solidaritat, d’ajuda entre persones, que han emergit de l’aigua i el fang que en pocs minuts va cobrir Paiporta.
Els carrers d’este poble de l’Horta Sud eren este dijous un pelegrinatge de damnificats que, amb els peus enfangats, recorrien els carrers a la recerca d'aigua, un lloc on carregar el mòbil o el punt en què havia quedat el seu cotxe. El sentiment comú de tots ells era el mateix: van viure moments de pànic dimarts a la vesprada.
Amb eixe palet i una mànega de la gasolinera, vam pujar totes les persones
“Ahí vam salvar 22 vides”, conta Ricardo, un veí del municipi que este dijous tornava a la gasolinera on, juntament amb altres dos xics, va ajudar a pujar a diverses persones fins al sostre. “Amb eixe palet que veus ahí i una mànega que vam arrancar de la gasolinera, vam pujar totes les persones. Primer un parell de persones majors i les dones; després, la resta”, recordava per a À Punt encara emocionat.
Assegura que va sentir un pànic terrible, però afortunadament això no el va paralitzar. “Pensàvem que anava a arribar l’aigua fins al sostre on estaven”, manifestava.
A més de l’aigua, que cada vegada creixia més, allò que veien des d’allà dalt era terrorífic: dos persones enganxades al cartell de l’AdBlue de la gasolinera, una altra enganxada al mobiliari urbà i a la qual se li veia només el cap i dos més que tractaven de sobreviure agafades a un arbre, detallava davant la gasolinera on va veure seriosament perillar la vida. “No sé si és millor, o no, vindre ací a recordar-ho”, relatava davant les càmeres d’À Punt.
Raquel Cazorla era una altra de les veïnes de Paiporta que tractava, alçant el cap, de veure el seu cotxe. “És el negre aquell”, apunta mentre assenyala el bolic de turismes acumulats al carrer. Recorda, “com si haguera passat molt de temps”, que es va endinsar en aquell carrer buscant refugi. “Estava tot molt negre”, puntualitza.
Al mateix portal on havia parat el cotxe, ens va obrir la porta el veí del primer pis
Relata que, de sobte, l’aigua va començar a pujar ràpidament. En veure que començava a entrar dins del cotxe, va eixir: “I en el mateix portal on havia parat el cotxe, ens va obrir la porta el veí del primer pis. Allà vam entrar deu o onze persones, algunes fins a les dos o les tres de la matinada; unes altres, tota la nit”, apunta davant de les càmeres d’À Punt.
Este dijous, a penes 48 hores després de l’angoixa, Raquel havia tornat al carrer on va tornar a nàixer a veure qui li havia salvat la vida. “He vingut a veure si el senyor que ens va obrir la porta estava bé”, conta resignada.
Porte coses per a preparar el menjar per a mi i els meus veïns de baix, que ho ha perdut tot
L’aigua s’ha emportat moltes coses de les cases i carrers de Paiporta, menys la solidaritat. Blanca Carretero feia gala d’ella. Amb humilitat i mentre descansava asseguda a la vorera, explica a À Punt el que porta en el caixó: algunes coses per a preparar el menjar, per a la seua família i també la que viu baix de sa casa i que “ho ha perdut tot”.
Al caixó mostra un paquet de torcaboques. “Per a torcar-nos, perquè no tenim aigua”, diu. Tampoc no tenen aigua, encara que reaprofiten la que els ha entrat al garatge. “Com que tenim tot el garatge ple d’aigua, l’agafem amb poals i almenys tenim per a tirar-la al vàter”, aclareix.
La de Ricardo, Raquel o Blanca són només tres de les milers d’històries de solidaritat amb les quals l’aigua no ha pogut.
