Veïns del Safranar-Faitanar: “També vivim al segle XXI i ens agrada obrir l’aixeta de la casa i que caiga aigua"

Els veïns del districte del Safranar-Faitanar de València no disposen d’aigua corrent, els contenidors de fem es troben a més d’un quilòmetre de les cases, no tenen clavegueram, ni senyals viaris, alguns carrers estan sense asfaltar i hi ha fanals que no enllumenen totes les cases. En aquestes condicions viuen al voltant de seixanta veïns de València de totes les edats, a la zona de l’horta del Safranar separats del nucli urbà per la V-30. Reclamen a l'Ajuntament solucions.

"Paguem un IBI residencial, però rebem serveis de zona agrícola" es lamenta José Bello, un nou veí de la zona. A l’Ajuntament de València ja han rebut a través del seu web quatre queixes formals de José en què denuncia “l’estat general de la zona”. La resposta que ha rebut del consistori no ha sigut satisfactòria i ara ha preparat un escrit amb els 60 veïns de l’Horta del Safranar per tal de fer més força a la protesta. “No demanem ni parcs, ni bancs, ni supermercats, els que vivim ací vivim a l’horta perquè ens agrada la tranquil·litat, el seu ritme i treballar la terra. També vivim al segle XXI i ens agrada obrir l’aixeta de la casa i que caiga aigua” reclama Bello.

José Bello va comprar una alqueria en aquesta zona d’horta tradicional fa un any. Un terreny on originalment hi havia barraques valencianes que la riuada del 1957 va esborrar i ara sols queden algunes alqueries del 1900 i horta. És un enclavament eminentment agrícola que el converteix en zona protegida que dificulta molt l’arribada de serveis essencials. Bello ha sentit a la pell durant aquest any que “hi ha ciutadans i ciutadans de segona” a la ciutat de València.

Cada dia, els residents es troben amb les dificultats de no viure dins del nucli urbà de la capital del Túria. Bello té un carrer asfaltat gràcies al fet que el propietari anterior va pagar pel paviment, però altres carrers de l’Horta del Safranar són encara de terra. Això genera un problema amb la pluja, ja que desfà els carrerons “i hi ha gent que no pot accedir a sa casa en una setmana, han d’agafar una pala i tornar a fer el camí”.

Traure el fem és una altra odissea: han de conduir pels carrers mal pavimentats i en mig de la carretera a llançar la bossa als contenidors. Algunes de les persones majors que hi viuen agafen un carro per a portar el fem per una via on passen camions, amb el risc d’atropellament que comporta. Tenen, fins i tot, problemes per a rebre correspondència o paqueteria, ja que no tenen plaques amb els noms dels carrers i els repartidors no saben on dirigir-se.

L’assumpte de l’aigua té capficats els veïns, que han de comprar-la embotellada o traure-la d’un pou. Hi ha dies que si no aconsegueixen traure'n prou, s’han de dutxar amb un fil. Com que no tenen clavegueram, són ells mateixos els que han de pagar perquè buiden el seu depòsit d’aigües fecals, ja que a les cases no tenen on abocar les aigües negres. “Som veïns de la ciutat, això no és una pedania, Faitanar forma part de la ciutat, jo crec que tenim dret al clavegueram, com tots els habitants de València” es queixa José Bello, que ja fa temps que lluita per la zona.

Per la seua banda, des de l’Ajuntament de València aclareixen que es tracta d’una zona d’horta i, per tant, no poden subministrar aigua potable si no garanteixen la depuració de l’abocament. A més, apunten que és el veïnat el que ha de sol·licitar la connexió d’aigua a Emivasa i pagar ells mateixos l’extensió de la xarxa fins a l’emplaçament on la sol·liciten.