El veredicte de culpabilitat de Palma posa fi a un judici històric

El veredicte de culpabilitat per a Jorge Ignacio Palma ha posat fi a un mes d'exhaustiu judici amb nombroses evidències acusatòries, tant tècniques com científiques i forenses.

La decisió del jurat popular, format per set dones i dos homes i que portava deliberant des del dilluns a la tarda, tanca un judici "excepcional", en paraules de la presidenta del tribunal, la magistrada Clara Bayarri, que assegura que en els seus quaranta anys d'exercici mai havia vist un cas tan complex.

Al llarg de vint-i-tres dies, la fiscal Socorro Zaragoza i els lletrats Juan Carlos Navarro i Pilar Jover han portat la iniciativa a l'hora de presentar les proves existents contra Palma, i de confeccionar un relat acusatori que finalment ha calat entre els membres del jurat.

D'altra banda, la defensa ha tractat sense èxit de sembrar dubtes sobre la possibilitat que el dispositiu de recerca del cos de Marta Calvo a l'abocador de Dosaigües fallara. A més, també ha apuntat la possibilitat que el seu client fora realment escrupolós a l'hora de netejar sa casa de Manuel, tant que ni la Guàrdia Civil ni els gossos especialitzats van trobar rastre del suposat esquarterament de la jove d'Estivella.

Jorge Ignacio Palma, un acusat poc expressiu

L'acusat, colombià de quaranta anys que continua en presó provisional des de finals de 2019, s’ha mostrat poc expressiu al llarg de tot el judici, inclús durant la lectura del veredicte de culpabilitat. A penes algun signe de desaprovació o alguna conversa amb la seua advocada, la lletrada María Herrera.

Només durant la seua pròpia declaració va mostrar alguna emoció quan va dir que va pensar a suïcidar-se en despertar-se i veure morta a Marta Calvo en la seua casa de Manuel. Finalment, no ho va fer i es va lliurar vint-i-un dies després a la Guàrdia Civil amb una carta manuscrita en la qual afirmava que havia sigut un accident i que va decidir traure el cos de la jove de l'habitatge tallant les extremitats per a exculpar sa mare.

"La por de morir a la presó no em deixa viure, encara que va ser un accident; tem que em prenguen per un monstre assassí de dones que no soc, i per això m'estime més morir i enfrontar-me a la justícia divina", reflectia en aquesta carta.

"Absolutament, no", va respondre a la seua lletrada en ser preguntat si va matar una de les tres dones en el transcurs de "festes blanques" en les quals contractava serveis sexuals i es consumia cocaïna, segons les acusacions, de gran puresa. També va negar haver col·locat roques de cocaïna en els genitals de les dones.

La intervenció de Marisol Burón, mare de Marta Calvo

El moment més intens del judici va arribar amb la declaració de Marisol Burón, mare de Marta Calvo, que es va dirigir directament a l'acusat. La presidenta del tribunal va deixar expressar-se a la mare, però finalment, la va interrompre. "Lamente haver de fer-ho, jo també soc mare", li va dir. I, posteriorment, també es va dirigir directament a Burón quan aquesta va tractar d'explicar al jurat el motiu pel qual la seua filla, de vint-i-cinc anys, va decidir prostituir-se durant un temps. "Vosté no ha de justificar això", li va dir.

Les declaracions de la Guàrdia Civil

També van ser intenses, per la seua cruesa, les sessions en les quals es va relatar la fredor amb la qual l'acusat va deixar moribunda a una de les seues víctimes en un pis al centre de València o els detalls que, segons el parer dels especialistes de la Guàrdia Civil, pràcticament obliguen a descartar la tesi de l'esquarterament.

"En els últims anys he estat en cinc escenes de desmembraments; sempre queda alguna resta, és impossible netejar-lo tot, hi ha fluids que no es poden llevar, i encara que els neteges a la vista, l'olor l'haguera captada el gos", va declarar un d'aquests experts.

D'altra banda, s'ha detallat en aquest judici en què va consistir exactament l'operatiu de recerca del cos de Marta Calvo desplegat en l'abocador de Dosaigües, en el qual fins a 22 agents cada dia van buscar sense èxit en uns 16.800 metres cúbics d'escombraries.