Verificació d'edat anònima: així s'impedirà als menors veure porno

Un certificat anònim que acredite la majoria d'edat de l'usuari d'un web, però que, alhora, no compartisca la identitat ni més dades amb el proveïdor de continguts. És el mecanisme en què treballa la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre per tal d'impedir l'accés dels menors a continguts nocius en la xarxa, com la pornografia. La posada en marxa d'aquest mètode, liderada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i en què estan implicats diversos ministeris com el de l'Interior o el de Transformació Digital, forma part de l'"acord de país per a la protecció dels menors en Internet" anunciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

L'acord, a més de la creació d'aquesta classe de dispositius per a vetar als més xicotets les visites a continguts nocius, inclou l'aprovació d'una llei integral en la matèria i una estratègia multidisciplinària des de l'àmbit de l'educació, de les competències digitals i la igualtat. Aquests objectius estan recollits en l''Informe sobre la protecció integral de menors en l'accés a la pornografia en Internet', document que té damunt la taula el Consell de Ministres aquest dimarts.

Segons va presentar l'AEPD el desembre, el mètode de verificació d'edat en què treballen, i previsiblement estarà enllestit a l'estiu, s'aplicaria a tots els continguts que estan etiquetats com a inadequats per als menors per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). També la violència nociva o els portals d'apostes. S'intenta que totes les pàgines web que alberguen aquests continguts i que estan obligades per llei a tindre mecanismes de verificació d'edat per a accedir-hi no tinguen "excuses" per a complir amb el requisit. I si no ho fan, l'AEPD les investigarà i s'enfrontaran a multes que poden suposar entre el 2 i el 3% de la facturació anual, ha advertit l'organisme.

Una app per a mòbils i un QR en l'ordinador

Segons va explicar l'AEPD el mes passat, la idea és desenvolupar una aplicació mòbil que estarà disponible per a tots els sistemes operatius, de manera que el proveïdor de continguts puga assegurar-se que l'usuari té instal·lat aquest atribut en el telèfon. Funcionarà com un certificat digital expedit per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, semblant als que s'usen habitualment per a acreditar la identitat en alguns tràmits en línia, però amb la particularitat que serà anònim per al proveïdor.

Es podrà aconseguir a través d'un document oficial com el DNI, el passaport o el permís de conduir, però no contindrà més dades personals de l'usuari. D'aquesta manera, no compartirà amb el subministrador de continguts informació com el nom o l'edat exacta de l'usuari i així s'evitaran males pràctiques, per exemple en l'anàlisi de rendiment massiu o el tractament de dades innecessàries. En el cas dels ordinadors o les consoles de videojocs, la mateixa aplicació emetria un codi QR, que podria ser llegit pel dispositiu, per a confirmar que l'usuari està autoritzat per a accedir.

Aquest mètode en estudi substituirà l'habitualment utilitzat fins ara, l'"autodeclaració" per part de qualsevol usuari que amb un sol clic respon a la pregunta de si és major d'edat que apareix en una finestra emergent. Un mecanisme que s'ha demostrat insuficient. A més, la presidenta de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, Mar España, ha assegurat que aquest mecanisme també servirà per a restringir l'accés de menors de catorze anys a les xarxes socials.

La nova tecnologia naix de la preocupació del govern espanyol per l'accés prematur i abusiu dels menors a continguts inadequats. Segons les dades assenyalades per l'AEPD, el 60% dels adolescents consumeixen pornografia —dos de cada tres, pornografia dura— i s'inicien en el consum, de mitjana, als dotze anys.

Ricardo Ranero, expert en ciberseguretat, va més enllà i planteja la possibilitat que tots els països europeus limiten l'accés a la pornografia amb uns sistemes de "firewalls perimetrals" que s'instal·larien en els troncals d'internet. Assegura que és més complex un acord transnacional que les dificultats tècniques o legals que comportarien aquests tallafocs.

En aquesta línia, l'expert en dret digital i catedràtic de Dret Civil de la UV Javier Plaza remarca que "per a poder tancar espais web i per a poder fer inaccessible algunes pàgines web, el que fa falta és un bon contingut legal que done suport a l'administració." A França, una llei ja obliga a fer la identificació i exigeix responsabilitats civils i administratives amb sancions a les pàgines que no la complisquen.