Més de 37.000 persones rescatades de la DANA: el colpidor relat dels supervivents
Milers de persones que es quedaren atrapades salvaren la vida in extremis agafant-se al primer que trobaven a mà perquè la riuada no se'ls emportara
Entre la devastació i les pèrdues de la catastròfica DANA del 29 d'octubre emergeixen les veus de totes les persones que aconseguiren salvar la vida aquella fatídica vesprada. Són els supervivents de la tragèdia, alguns per molt poc. Entre els cossos d'emergències i el veïnat present a les zones devastades practicaren 3.400 rescats sols en les primeres 48 hores. El recompte oficial eleva a 37.000 la xifra de persones auxiliades, equivalent a la població d'Ontinyent, o de la Vila Joiosa. Es quedaren atrapades en vehicles, cases i al carrer, agafant-se al primer que trobaven a mà, com podien, perquè la riuada no se'ls emportara. Hagueren de recórrer a la imaginació per a improvisar a contrarellotge mecanismes de subjecció amb qualsevol cosa que tingueren a l'abast. Llençols o cordes, tot valia per tal d'evitar un desenllaç fatal.
Un mes després, des del departament d'À Punt NTC hem volgut recopilar algunes de les històries per a recordar en primera persona alguns dels rescats, al límit, que marcaren eixe dia. Les càmeres de la televisió autonòmica captaren un dels primers al barranc de Poio, a Xiva, on la riuada ja començava a eixir-se'n de mare. Eren poc més de les cinc de la vesprada i la imatge d'un veí intentant ajudar una dona a alçar-se mentre l'aigua l'empentava amb força carrer avall ja anticipava la dimensió de la tragèdia.
Una hora més tard, la barrancada sorprenia la població de l'Horta Sud. Susana eixia de treballar d'un supermercat de Massanassa quan es va veure amb l'aigua al coll "Vaig haver d'eixir bussejant, tal qual. Cada vegada pujava més el nivell. No m'explique com vaig arribar d'una banda a l'altra de la carretera, vaig aparéixer enganxada a un fanal", conta a este mitjà.
Eixe dimarts, es viuen situacions límit en el cinturó sud que envolta València. L'escenari era dantesc, amb torrents d'aigua que baixaven amb força i a tota velocitat pels carrers. Algunes persones li deuen la vida als veïns. És el cas de Benita, de Paiporta, que no podia botar el mur de la terrassa on estava atrapada perquè una de les filles anava en cadira de rodes, i va ser auxiliada per un jove anomenat Adrián. Noèlia també es va poder després de resistir tres hores enganxada a una persiana. Des d'este 29 d'octubre, moltes d'estes persones celebren un segon aniversari, senten que la vida els ha donat una altra oportunitat.