43 dies sense xafar el carrer perquè la DANA va destrossar l'ascensor: "És molt dur estar entre quatre parets"
Més de 6.000 elevadors afectats per les inundacions continuen sense funcionar en comunitats veïnals i els afectats reclamen diligència en l'extracció de fang
En alguns municipis de la zona zero de la DANA hi ha encara persones que no han pogut eixir al carrer des de fa 43 dies. Són fonamentalment gent major, malalta o amb mobilitat reduïda, que viuen en edificis on encara no s'han reparat els ascensors després que l'aigua de les inundacions els avariara. L'associació Ascencoval, que engloba empreses instal·ladores i mantenidores d'elevadors de la Comunitat Valenciana, xifra en vora sis mil els que encara continuen sense funcionar a conseqüència de la riuada en les poblacions afectades.
En molts casos, el fang acumulat en entrades i replanells de les finques impossibilita reparar l'ascensor. La neteja dels forats és un pas previ necessari que s'està eternitzant en algunes comunitats veïnals. Un equip d'À Punt NTC n'ha visitat este dimecres una a Catarroja, on encara hi ha set elevadors avariats amb graus diferents d'afectació, depenent d'on estava la cabina en el moment en què va entrar l'aigua. En este complex resideixen 154 veïns, 25 dels quals amb mobilitat reduïda. Reclamen més diligència en l'extracció del llot i es queixen que les administracions es contradiuen i "es passen la pilota els uns als altres" sense posar remei.
La situació és especialment difícil per als més ancians, perquè han de baixar les escales a peu. "És una vergonya que vivim ací huit parelles de més de huitanta anys i encara no han vingut a arreglar l'ascensor", denuncia Valeriano. Amb l'ajuda del bastó, només puja i baixa quan és absolutament imprescindible. Concha, per la seua banda, té dificultats per a respirar i fa el trajecte amunt i avall acompanyada d'una tos persistent. "He de fer tres o quatre parades, perquè m'ofegue. No sé què faré com no l'arreglen ja", lamenta.
Més difícil encara ho té Vicenta, que conviu amb l'home i el germà. El primer té el sucre malament, mentre que el segon arrossega dos operacions de cor i sense ascensor no pot baixar. Des del dia de la fatídica tragèdia no han pogut eixir de casa i posar el peu al carrer. Han de fer exercicis per a no perdre mobilitat. "Estar ací dins ficats entre quatre parets és molt dur, però molt dur" relata esta veïna a punt de trencar-se.