L'Aemet no sap d'on va traure Mazón la informació del 29 d'octubre sobre el desplaçament de la DANA cap a Conca

La delegació valenciana de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) s'ha desvinculat este dijous de les paraules pronunciades pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant un acte per a arreplegar un guardó turístic durant el matí del 29 d'octubre, en què va vaticinar que "el temporal s'estava desplaçant cap a la regió muntanyenca de Conca" i que a partir de les sis de la vesprada en disminuiria "la intensitat a la resta de la Comunitat Valenciana". Un pronòstic errat que el mateix cap del Consell va decidir eliminar de les seues xarxes socials després de comprovar la magnitud de la DANA, amb vora huitanta pobles negats i almenys 223 víctimes mortals.

En una roda de premsa, el màxim responsable de l'ens estatal a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, ha respost a Mazón per a deixar clar que no té constància que eixa informació es traslladara a la Generalitat des de l'Aemet i que aquella polèmica intervenció podria haver estat "recollida o feta d'un resum en un altre lloc". "La nostra informació meteorològica deia fins a quina hora esperàvem que es mantinguera esta situació [d'avís roig], amb la incertesa que sempre hi ha entorn de la possibilitat que es puga prolongar o no. El que plantejàvem és que les pluges es desplaçarien cap al nord de la Comunitat Valenciana i així va ocórrer l'endemà, quan vam tindre avís per tempestes intenses a Castelló", ha explicat.

L'organisme meteorològic, junt amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), ha sigut un dels assenyalats constants des del govern valencià pel seu paper durant la DANA. El tàndem responsable, format per Tamayo i el cap de climatologia, José Ángel Núñez, ha eixit hui a defensar-se en una roda de premsa que inicialment estava plantejada per a parlar sobre les previsions per a este hivern. L'assumpte, però, ha quedat eclipsat per les paraules de Mazón, que han centrat les preguntes dels mitjans de comunicació. Els dos dirigents han remarcat que les previsions meteorològiques sobre l'evolució d'aquell 29 d'octubre es van fer sempre en un context d'avís roig, el més extrem, i han insistit que amb eixe nivell d'alerta les vides humanes estan en risc sempre.

"En els avisos posava el que posava, que esperàvem pluges molt intenses en l'entorn en què estàvem. La predicció que vam traslladar era que evolucionava cap al nord de la Comunitat Valenciana", ha reiterat Tamayo. Segons ha dit el directiu, "si es llig al peu de la lletra" l'avís deia que a les sis de la vesprada s'acabava l'episodi, però s'ha de saber com interpretar un avís "que està en actualització contínua" i que dibuixa un escenari "en què tot pot canviar".

No obstant això, fonts de Presidència asseguren que va ser el mateix Núñez qui va dir en el programa Bon dia CV d'À Punt que "la situació milloraria a partir de les 18:00 hores i que es traslladaria cap al nord".

El ben cert és que, des de les set i mitja del matí del dia fatídic, l'Aemet advertia dels perills de l'avís roig al sud de la província de València. S'esperaven tempestes que en alguns punts arribarien als 90 l/m² en una hora i 180 litres en dotze hores, unes quantitats que finalment la magnitud del fenomen va sobrepassar de llarg. Tamayo ha explicat que, amb la tecnologia actual, cap agència al món pot preveure que caiguen quasi 800 litres per metre quadrat (l/m²) en un municipi concret, com finalment va passar a Torís, però sí que es pot advertir del perill potencial en una zona àmplia. I ho ha explicat amb este exemple: "Encara estem lluny de poder concretar que a Paiporta cauran cinc litres per metre quadrat i que quinze quilòmetres més enllà en descarregaran 700", en referència als registres arreplegats per la zona de Xiva.

"No podem fer més del que férem"

Núñez, per la seua banda, ha recordat que durant aquella jornada va intervindre en la programació especial planificada per À Punt per a fer seguiment exhaustiu de la DANA i com va alertar del que venia. "Em van entrevistar i vaig dir que hi hauria rambles i rius crescuts. Més no podem fer, quasi ens excedim de les competències dient que hi hauria cotxes arrossegats", ha lamentat. Efectivament, el cap de Climatologia de l'Aemet va fer estes declaracions en el programa de ràdio El rall, on va insistir a la població que no es confiara, perquè "estes situacions amb precipitacions torrencials en serres de l'interior són les més perilloses per això precisament, perquè són en les quals l'aigua corre, arrossega cotxes, i veiem rambles i barrancs crescuts".

Els responsables de l'agència estatal insisteixen que la competència que tenen és "purament meteorològica, no hidrològica", i que per això el representant de l'Aemet present en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) que s'havia convocat a les cinc de la vesprada va transmetre totes les dades de què es disposava. "La informació estava traslladada en temps real. Quan una situació es complica hi ha moltíssims factors que estan per ahí i la meteorologia n'és un més", han conclòs.