Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Una especialista en Seguretat, sobre la gestió valenciana de la DANA: "Hi ha hagut una resposta reactiva, tardana i no predictiva"
L'especialista ha destacat com a exemples de bones prediccions els dies 28 i 29 d'octubre l’actuació de la UV, l’Ajuntament d’Elx i els bombers de la Diputació de Castelló
Imatge d'un membre de l'UME
/ Bel Aliño / EFE
L’especialista en qüestions de Seguretat Internacional, Amparo Tortosa, que ha treballat per a les Nacions Unides i la Unió Europea, ha analitzat “amb molt de detall tots els sistemes de l’alerta” i les decisions polítiques fetes públiques, corresponents als dies 28 i 29 d’octubre. La seua explicació respon a molts dels interrogants que hi ha al carrer i entre els ciutadans, després de la tragèdia per la DANA que ningú compren.
Per a esta especialista —la primera dona que va coordinar la seguretat a la República Centreafricana en temps de conflicte—, en general va haver-hi una falta de predicció que, en canvi, sí que van aplicar institucions com la UV, l’Ajuntament d’Elx i els bombers de la Diputació de Castelló.
Durant l’entrevista amb l’equip de Les notícies del matí ha dit: “He estat repassant una vegada i una altra el sistema d'avisos i alertes i connectant-lo amb les actuacions polítiques que s'han dut a terme. He intentat detectar fonts primàries. I es poden extraure estes primeres conclusions".
Segons Tortosa, hi ha hagut una resposta “reactiva i tardana” i no predictiva. En declaracions a Les notícies del matí ha assegurat que "el sistema de gestió d’esta crisi és totalment reactiu i molt tardà. Sense prevenció. Per a ser una intervenció predictiva, la consellera responsable (Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior) hauria d’haver-se reunit amb el Cecopi, dilluns 28, amb tots els experts en emergències. És a dir, no hi ha hagut prevenció".
La resposta d'altres institucions
Tortosa ha assenyalat que "no totes les institucions han funcionat igual. N'hi ha hagut algunes que sí que han sigut predictives" Como a exemple ha apuntat cap a la Universitat de València i l’Ajuntament d’Elx, que el dia anterior se'n van fer ressò a través dels sistemes d’avisos i alertes. La Universitat de València, per exemple, va suspendre les classes, fet que va suposar immobilitzar 40.000 estudiantes i funcionaris. Això ho va fer, ha dit, perquè el mateix dilluns, l'Aemet (integrada en Cecopi) va anunciar que arribava la gota freda i que venien pluges intenses i generalitzades, dimarts i dimecres.
Un altre exemple de predicció, per l'experta, és de la província de Castelló que "per a mi és el més complet: els bombers de la Diputació de Castelló van anunciar una alerta en la qual deien textualment no fer desplaçaments innecessaris ni travessar rius, llits ni camins inundables; és a dir, que tenim elements comparatius que ens diuen que es podia fer una predicció".
La coordinació amb els municipis
Per a Tortosa, no té sentit que per a les alertes s’utilitzen xarxes com X (abans Twitter) o d'altres, que a "més d’estar controlades per empreses privades, no arriben a molta població". En este sentit, ha destacat que "solen funcionar bé els anuncis institucionals, els missatges al mòbil i, per damunt de tot, augmentar la connexió amb alcaldes, que tenen la millor manera de fer arribar el missatge a la població. Ací també ha fallat una millor coordinació amb els municipis", ha conclòs.
Si retrocedim al dimarts 29 d’octubre, ha explicat l'especialista, "he detectat un total de dènou moviments i actuacions de caràcter predictiu que, no obstant això, no s'han aplicat a la presa de decisions. Són estos: a les 7:31 h del matí, l'Aemet ja decreta alerta roja. Això significa immobilitzar persones i perill extrem. Haurien d'arribar a un acord la part tècnica i la política per a perfeccionar les alertes roges, perquè la ciutadania entenga que alerta roja significa immobilitzar. Eixe dia hauria d'haver-hi hagut un missatge institucional que recomanara no fer moviments innecessaris ni per carretera".
Dimarts 29, a les 11:50 hores, hauria d'haver-hi hagut un missatge institucional que recomanara no fer moviments innecessaris ni per carretera
Ha continuat dient: "arribem a les 11:50 del dimarts i la Confederació Hidrogràfica anuncia que hi ha desbordaments i crescudes. Plou 100 litres per metre quadrat. Este era un altre moment crucial perquè es prenguen decisions polítiques de cara a immobilitzar la població i els moviments per carretera".
Mètodes estadístics matemàtics
Amb tots estos elements predictius, l'especialista en seguretat s'ha preguntat si s'han aplicat mètodes estadístics matemàtics previs. "Tenim un històric de riuades a la Comunitat Valenciana i, quan alertes de desbordaments i crescudes a les 11:50 del matí, ja has d'alertar la població amb un missatge institucional generalitzat per tal d'evitar moviments". L'especialista destaca que a les 12:10 "l'Aemet-Cecopi ja alerta que cal allunyar-se de rius i barrancs. Però passa el temps i ens trobem que la consellera responsable es reuneix amb el Cecopi a les cinc de la vesprada".
La consellera responsable (Salomé Pradas) es reuneix amb el Cecopi a les cinc de la vesprada (de dimarts)
A les 17:10 hores de dimarts, l'Aemet, que està integrat en el Cecopi, ja anuncia que són 100 litres per metre quadrat. "A les 17:30 hores, la CHX ja anuncia una cosa molt més extrema i preocupant: 1.000 m³/s. Ací era un moment de llançar un missatge institucional a tota la població que indique la immobilització. Però una hora més tard, a les 18:30 h, la CHX ja parla de 2.000 m³/s. I la CHX forma part de la Cecopi", ha assegurat.
Tortosa apunta que "ací ha fallat la connexió entre la part tècnica (que ha fet el treball) i la part política, que és qui ha de prendre decisions. No s'entén que s'envie l'alerta a les 20:11 h, quan ja ha ocorregut tot. I la principal explicació d’açò és que la consellera es reuneix a les 17:00 hores de la vesprada i no el dia abans".
La utilitat de les compareixences institucionals
Les compareixences institucionals són molt útils per a la ciutadania, ha explicat l'especialista. "Estan molt ben valorades. En esta ocasió, trobe a faltar un portaveu tècnic, sòlid, coneixedor de la matèria, competent, que done suport al president. Eixa persona hauria hagut de fer un butlletí informatiu. Demostrada la incompetència política, cal passar al fet que els tècnics de la matèria donen suport".
Absència de telèfons satel·litaris per a connectar municipis
Amparo Tortosa ha dit que ella junt amb els seus companys, amb els quals ha analitzat esta situació, "hem advertit que a la Comunitat Valenciana no hi ha telèfons satel·litaris dels quals fer ús en cas que les comunicacions caiguen. Ací (a la Comunitat Valenciana) falten elements d’actualització en situacions de crisi que, amb esta nova etapa de canvi climàtic, sembla que a partir d’ara seran més comunes (megainundacions, megaincendis, megaonades de calor). Esta passa a ser la nova normalitat".
El debat que ara s’obri: revisar el model de gestió de crisi i actualitzar-lo a la nova normalitat, que és la de megainundacions, megaincendis, megaonades de calor...
Tortosa també ha dit que ha escoltat dir als col·legis d’enginyers i els d’arquitectes que no és difícil preparar les infraestructures. "Amb obra pública i hidràulica es pot preparar les ciutats inundables per a evitar estos desastres. I este és el debat que ara s’obri: revisar el model de gestió de crisi i incorporar tots estos criteris", ha conclòs.