Ana Gabriela, mare d'una xiqueta amb discapacitat i afectada per la DANA: "Com he de baixar-la jo a soles quatre pisos?"
Les famílies han perdut recursos essencials, com els vehicles adaptats, i demanen a les institucions més ajuda i rapidesa en les gestions per a recuperar la normalitat
La realitat en les zones més afectades per la DANA és més complicada per a les famílies que tenen a càrrec persones amb diversitat funcional. Són persones que no només ho han perdut tot, sinó que ja no disposen dels recursos amb què comptaven per a adaptar les necessitats dels seus éssers estimats al dia a dia. Este dimarts 3 de desembre, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, les famílies afectades han demanat a les institucions més ajuda i rapidesa en les gestions.
Una d'elles és Ana Gabriela Turrió Porto, que viu a Sedaví, en un domicili que comparteix amb la seua germana, que també ha perdut la casa. Ana Gabriela ha conservat la vivenda perquè es troba en un quart pis, però l'ascensor continua sense funcionar per les inundacions. A Flopi, la seua filla amb paràlisi cerebral, se li han multiplicat les barreres per a tornar a la normalitat. "No la puc traure fora. Com l'he de baixar jo a soles quatre pisos? I com la torne a pujar?", es qüestiona.
Com moltes altres famílies, no té cotxe i ha perdut totalment la seua llibertat de moviment. En el seu cas, l'aigua no sols es va emportar l'únic mitjà de transport que tenien, sinó que era un vehicle adaptat per a la seua xiqueta. "Era la meua ambulància privada: tenia la part de darrere adaptada per a ella, amb el seu aire, amb tot", lamenta.
Amb la recaptació de fons que ha obert per a buscar-li una furgoneta nova a Flopi, ha arreplegat 800 euros, una quantitat amb la qual no té ni per a començar. Gràcies a Creu Roja i l'Associació Valenciana d'Ajuda a la Paràlisi Cerebral (Avapace), Flopi ha pogut reprendre, juntament amb els seus companys, les activitats al centre de dia. "Fem tot el possible per a trencar les barreres", assegura Dani Montserrat, tècnic en Emergències de Creu Roja.
No es tracta d'una situació aïllada. Alguns dels companys de Flopi han estat quasi una vintena de dies sense baixar al carrer, rebent material específic gràcies a voluntaris com Jesús. "Els primers dies féiem viatges i els portàvem el que necessitaven", explica Montserrat.
Esta és la realitat que pateixen desenes de persones, que només tenen accés a una ajuda estatal de mil euros. Una quantitat que, havent-ho perdut tot, se'ls queda molt curta.
