Barroso: “El moviment feminista no vol més pins i eslògans, volem serveis públics de qualitat per a protegir les dones i els seus fills”

Estem “convulsionades”. Amb esta contundència descriu Cándida Barroso, portaveu de la Coordinadora Feminista de València, la reacció pels tres crims masclistes que han ocorregut a Espanya en menys de 24 hores que han deixat quatre dones mortes i dos xiquets de 5 i 7 anys. “És inconcebible”, diu Barroso, que alerta sobre la “normalització” d’este tipus de violències extremes. 

“Què passaria si foren sis polítics, sis futbolistes o sis rectors?, estaria tot el món al carrer. Però són quatre dones i dos criatures i sembla que això no ho podem controlar” reflexiona Barroso. “Clar que ho podem controlar, però hem de fer més coses del que estem fent” conclou. I quan parla del que encara cal fer, fixa la mirada en les institucions públiques: “El que no pot ser és que es faça tant de pin i tant de marxandatge i no tinguem serveis físics públics de qualitat permanents per a atendre totes les víctimes” protesta la portaveu de la Coordinadora Feminista de València, que especifica que les víctimes de violència masclista espanyoles encara no tenen garantits els recursos bàsics habitacionals, judicials i psicosocials necessaris. “Ho tenim tot dissenyat sobre el paper, ara bé, salvar vides costa diners, i cal tindre serveis permanents amb personal qualificat i no campanyes, i no paraules.”

En este sentit, Barroso fa una crida a la mobilització i demana a “tota la ciutadania mostre el seu rebuig” a la violència masclista, i diga “Ja n'hi ha prou” en la concentració que la Coordinadora Feminista ha convocat per a este dimecres. 

El preocupant augment de la violència vicària

Cándida Barroso recorda que “malauradament”, els pics de feminicidis en esta època de l’any no són, ni de bon tros “un fet aïllat”. L'estiu és un període negre per a este tipus de violències, una realitat que les xifres avalen any rere any, i amb què coincideixen expertes de l’entorn judicial i assistencial. “En la voràgine de la subsistència durant la resta de l’any”, explica Barroso, la convivència té menys pes, “però quan arriben les vacances, això és una olla de pressió”.

Ho tenim tot dissenyat sobre el paper, ara bé, salvar vides costa diners

Precisament eixa convivència familiar accentua una de les formes més extremes de violència masclista, l’anomenada violència vicària, en què l’agressor pretén generar un “dolor extrem” a la víctima a través de la mort dels fills, descriu Barroso. L’últim crim masclista, ocorregut a Las Pedroñeras (Cuenca), ha passat a fer més nombrós el lamentable llistat de víctimes d’este tipus de violència, que ja ascendeix a onze menors en només sis mesos. 

Cándida Barroso alerta sobre el preocupant auge d’estos “brutals” atacs, i adverteix que les tendències moltes vegades responen a la repetició de patrons per part dels agressors. “Les persones que fan atenció directa expliquen que [els agressors] diuen: ‘Has vist el que li ha passat a eixa? Si denuncies, et passarà el mateix’”. 

“Clar que no denuncien, estan mortes de por”

Este exemple explica un dels reptes més complicats als que s’enfronta la lluita contra la violència masclista: la falta de denúncies. “Clar que no denuncien, perquè estan mortes de por”, respon Barroso amb contundència. De fet, l’any passat, un 24% dels assassins masclistes tenien denúncies prèvies, un percentatge que l’any 2022 ascendia al 40%. 

Quan assessinen a una dona que havia denunciat, el missatge que es llança és de terror

Per a la portaveu de la coordinadora, casos com el de Conca, en què la dona assassinada formava part del sistema VioGén i tenia una ordre d’allunyament, evidencien una “fallada institucional” que hauria de derivar en “responsabilitats” en les administracions implicades. “El missatge que es llança és de terror” sentència. 

En este sentit, Barroso denuncia que no s’estan utilitzant correctament els mecanismes telemàtics de control a persones condemnades per violència masclista. “Si qualsevol persona ara pot saber on està el seu fill o la seua filla en qualsevol moment amb un mòbil, per què no podem saber si un home amb orde d'allunyament amb la seua polsera telemàtica s'està acostant a la víctima i hi ha agents de l'autoritat assegurant la vida d'eixa dona i d'eixes criatures” protesta. Barroso explica que hi ha casos en què són els mateixos jutges i jutgesses qui plantegen “resistències” a implantar este tipus de mesures per qüestions d’intimitat.