Carmen (filla d'una dona amb Alzheimer): “Malgrat ser un dret per a tota la ciutadania, l’eutanàsia és la gran desconeguda”

Fa tres anys que Espanya es va convertir en el sext país del món a despenalitzar l'ajuda mèdica per a morir. Una llei que es va aprovar el desembre del 2020 amb la negativa en ple del Partit Popular i Vox, i va entrar en vigor el juny del 2021.

Des d'eixe moment, vora 700 persones han mort per eutanàsia, i cada any augmenta el nombre de peticions. L'any passat 750 persones la van sol·licitar, un 30% més que el 2022. 

Tot i això, dos de cada deu sol·licituds són denegades i les associacions es queixen de les desigualtats entre comunitats autònomes. Un terç de les persones que demanen l'eutanàsia moren durant el procés de resolució. A voltes, és tan llarg que es converteix en un malson. És la història de Carmen Llorca. Sa mare, Joaquina, morí al febrer després de dos anys per a aconseguir l'eutanàsia.

Joaquina, malalta d’Alzheimer, havia tingut el pare amb la mateixa malaltia i també amb Parkinson, i tenia molt clar com no volia viure, assegura Carmen. Va prendre la decisió el 2015, i poc temps després va començar a desenvolupar un deteriorament cognitiu “que va acabar sent un Alzheimer brutal”. 

Tot just un any després d’aprovar-se la llei, la família de Carmen va decidir sol·licitar l’eutanàsia per a Joaquina, complint amb el seu desig. No va ser fàcil —conta—, perquè la metgessa que els tocava era objectora de consciència amb esta qüestió i la treballadora social que els assistia no sabia com gestionar la petició. A més —afirma— reberen “un rebuig absolut” en el centre de salut. 

“L’eutanàsia és la gran desconeguda”, afirma Carmen, alhora que recorda que “és un dret que és per a tota la ciutadania”.  

El que més mal els feia —afirma Carmen— era veure sa mare “deteriorada cada dia més”. Així és que, malgrat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que havia decidit en favor dels informes dels metges que no recomanaven l’eutanàsia per a Joaquina, decidiren tornar-ho a intentar.

Quan finalment ho aconseguiren —explica— parlaren amb ella i tota la família es va poder acomiadar dient-li que s’anava a complir el seu desig i que havia guanyat. “No fem mal, per no voler estar en un llit sense recordar els nostres”, assegura.

María José Alemany, presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament a la Comunitat Valenciana, explica que les queixes que reben són, fonamentalment, de persones que quan intenten sol·licitar l'eutanàsia es troben que el metge o metgessa no sap com gestionar la petició. “Falta molta formació”, afirma.

Destaca que qualsevol metge o metgessa té dret a ser objector i no encarregar-se d’administrar-la però, si li ho demanen, ha d’acceptar la sol·licitud, passar-la pel registre d’entrada i cursar-la de forma efectiva. A més, recorda que cal tindre en compte el context de les persones que la demanen. “Estan fatal i el que volen és fugir i deixar de patir”, assegura.