Castelló de la Plana, l'últim bastió del valencià de les grans àrees metropolitanes
La falta de referents i la percepció que el valencià no és útil estan darrere del retrocés de la llengua a les grans ciutats
Els resultats de la consulta sobre la llengua base tenen múltiples lectures i fotografien una realitat que, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ve de lluny. Una és la constatació que, en les principals ciutats valencianes, el valencià no es percep com a una llengua útil. Castelló de la Plana és l'últim bastió que ha escollit majoritàriament esta llengua, mentre que les famílies d'Elx, Alacant i València han escollit majoritàriament el castellà com la llengua preferida.
El retrocés del valencià en eixes tres grans àrees metropolitanes, situades a comarques valencianoparlants, no té un únic motiu. Un d'ells és la falta de referents. "La capa mitjana, la burgesia que podria ser el model lingüístic a imitar, fa temps que va renunciar [al valencià] i això provoca el trencament de la transmissió intergeneracional de la llengua", ha analitzat Immaculada Cerdà, lingüista, acadèmica i secretària de l'AVL.
Un altre motiu de la tria del castellà en estes zones és, segons ha explicat la secretària de l'AVL, que són ciutats que acumulen molta població nouvinguda, que no percep el valencià com una llengua útil.
A més, a la ciutat de València, les famílies que han inclinat la balança cap al castellà són les que porten els fills i filles a centres concertats. "Només cinc centres públics han votat castellà, la resta valencià", ha explicat Cerdà. "És molt curiós, a València estimen molt el valencià, però no l'usen", ha puntualitzat.
El resultat d'Elx s'explica per un context de regressió del valencià a les comarques del sud. "Són comarques que, tot i ser de predomini lingüístic valencià, fa molt de temps que laminen la presència i l'ús del valencià", ha indicat Cerdà. "Si no coneixes la llengua, no l'estimaràs mai", ha afegit.
El cas de la Serrania seria l'exemple contrari: és una comarca castellanoparlant on la tria pel valencià ha sigut majoritària. "Veuen el valencià com un valor", ha indicat Cerdà, perquè "són el que s'anomena una frontera amable".
