La Comunitat Valenciana registra uns 500 terratrémols a l’any, la majoria de poca magnitud
Només poc més de cent municipis valencians tenen un pla d’emergència en cas de terratrémol
En les últimes 48 hores s'han deixat sentir cinc terratrémols en les comarques centrals de la Comunitat Valenciana. L'últim, este diumenge a Cocentaina, amb una magnitud de 3,2 va provocar gran alarma en la població. Dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, 327 haurien de tindre, per llei, el seu pla d'emergència per risc sísmic, però segons dades actualitzades fa un any, només l'han aprovat poc més de cent.
Com més al sud, més perillositat. L'Alcoià i el Baix Segura són les zones de més perillositat, segons ha confirmat en declaracions a À Punt Pedro Alfaro, coordinador científic de la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana. A les comarques valencianes es registren 500 terratrémols a l’any, afirma Alfaro, però afortunadament, “la immensa majoria” són de poca magnitud.
El d’este diumenge a Cocentaina, de 3,2 graus, va alertar la població perquè va ser molt superficial. Però preocupen els que superen el grau d'intensitat 5, com el de Llorca el 2011, amb 9 víctimes mortals i nombrosos danys materials. Torrevella, arrasada el 1829 per un sisme de 6,6 graus, ultima el seu protocol i, mentrestant, es fan simulacres en edificis municipals i tots els centres educatius, segons el director general d'Urbanisme del municipi, Víctor Costa.
Els terratrémols no es poden predir i, si se'n produïren, les alertes les envia l'Institut Geogràfic Nacional, que seria la mateixa institució responsable d’activar els plans d'emergència dels municipis afectats, és a dir, “determinar com s'estableix en el Cecopi, qui ha de fer que o a qui s’ha d’avisar”, segons ha indicat a À Punt, el professor de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant Sergio Molina.
Des de la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana (ICV) assessoren els municipis per a elaborar els plans d’actuació en cas de sisme, assenyala Juan Luis Solera, el tècnic de l’esmenada xarxa. Els plans s'han d'assajar amb simulacres periòdics i cal donar a conéixer a la població perquè sàpiga com actuar davant de l'emergència.
Per fortuna vivim en una zona on limiten plaques tectòniques actives, però de velocitat lenta, que necessiten molts anys per a carregar-se d’energia i tornar a produir terratrémols de gran magnitud. Per això els episodis més greus no són tan habituals com, per exemple a Califòrnia o el Japó.