EN CONTEXT | Ha baixat el nivell de les universitats?

Faltes d’ortografia greus abans impensables, mancances en coneixements bàsics i una actitud d’immaduresa que no es correspon a un nivell universitari. No són la majoria, però sí que se'n detecten cada volta més. Ho diu un bon nombre del professorat universitari que es queixa de falta d’autonomia entre l’alumnat que s'incorpora a les facultats. És una qüestió que preocupa la comunitat universitària, especialment després de la pandèmia, ja que s’han posat de manifest algunes mancances en l’alumnat que acaba el batxillerat.

Este diumenge posem "En context" el nivell acadèmic amb què l'alumnat ingressa i transita per l’etapa universitària. Sobretot des de la pandèmia de covid hi ha una preocupació creixent entre el professorat universitari. En À Punt hem preguntat a Vanessa Campos, professora d'Economia de la Universitat de València, que és molt crítica amb la situació. “Si jo haguera fet eixes faltes en BUP o en COU, o qualsevol altra persona, ens haurien suspés”, afirma, i matisa que “no són tots, però són cada vegada més, i tenen problemes de comprensió lectora”.

Per això enguany el nou model d'examen de la PAU penalitzarà més les faltes d'ortografia i també serà exigent pel que fa a la coherència i la correcció gramatical i lèxica. Aspectes, tot i haver superat la nota de tall, que s’ha detectat que, quan l’alumnat arriba a la facultat, encara cal millorar. Per altra banda, també han detectat errors bàsics en matèries de ciències i operacions matemàtiques.

“Per exemple, nomenar la senyora Botín, que és la presidenta del Banc Santander i no saben qui és, i es justifiquen dient que no ho han llegit o que no se n'han adonat, i això no val”. I continua afirmant que “hi ha un grup de gent molt important que venen de l’ensenyament secundari en unes condicions i un gra d’immaduresa molt important, els falta autonomia”.

En bona part, culpa d’eixa baixada de nivell el sistema d’avaluació de la qualitat de les universitats públiques, que, entre els indicadors, contempla el percentatge d’aprovats. Abans —diu la professora Campos— si suspenia el 80% de la classe, anava directament a la segona convocatòria”. Ara diu que això ja no passa i que s’abaixa el nivell per a facilitar el fet d’aprovar. Un dels indicadors és el percentatge d’aprovat: com més suspesos hi ha, pitjor professora eres.

Per altra banda, estos són problemes que a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València no han detectat. Ara bé, la degana, Hortensia Rico, admet que no es pot abaixar el nivell d'exigència: “Tenim la responsabilitat pública de formar bé els nostres professionals. Si resulta que en la primera convocatòria n'han aprovat dotze, doncs en la segona convocatòria ja n'aprovaran més, però no podem fer un pas arrere en l’excel·lència i en la qualitat de les nostres matèries”.

Rico parla d‘un canvi generacional també entre el professorat, cada volta més jove, que connecta millor amb l’alumnat i utilitza noves ferramentes didàctiques. Però insisteix que això no vol dir que s’abaixe el nivell: “En cap cas”, assegura. “No ho podem consentir en una facultat que enguany compleix el 50é aniversari i que està formant professionals de la salut”.

Rico assegura que estem davant d'una generació d'estudiants amb altres competències que també cal valorar i integrar en el model universitari. “Però les competències, sense coneixements, ni s’assoleixen ni s’exerceixen. És així de clar”, matisa Campos.

Alberto Conejero, vicerector d’Alumnat de la Universitat Politècnica de València, assenyala que el rigor no és incompatible amb l’avaluació progressiva de l'alumnat. “Els donem molt de suport perquè aconseguisquen el títol i els demanem les coses a poc a poc”, tot per generar hàbit d’estudi i evitar passar per un examen final.