EN CONTEXT | El camí per a la igualtat del poble gitano a la Comunitat Valenciana

Enguany es compleixen 600 anys de la presència del poble gitano al nostre territori. Els primers documents que proven l’existència de gitanos i gitanes valencianes daten del segle XV. El Consell de Ministres ha declarat el 2025 l'Any del Poble Gitano per a commemorar que en fa 600 que arribaren a la península Ibèrica. Tot i això, hui en dia el 71% de les persones d'ètnia gitana se senten discriminades. A la Comunitat Valenciana viuen 65.000 persones gitanes.

Luis Tirado és advocat de la Fundació Secretariat Gitano a la Comunitat Valenciana. Explica que el seu poble arrossega tota una història de rebuig, discriminació i persecució. “No són dècades, són ja segles per a un poble que ha estat perseguit i marginat i en contra del qual sempre s'ha legislat”, afirma l’advocat.

El 1499 es varen dictar les primeres lleis que els perseguien a ells i a la seua cultura. Des d'aleshores i fins a la democràcia, el 1978, es promulgaren més de 200 lleis antigitanos, algunes tan recents com la que en la dictadura de Franco els prohibia usar la seua llengua, el caló. “Es continuen perpetuant estereotips sobre nosaltres des de la ignorància”, explica Antonio Santiago, advocat de la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes (FAGA). Lamenten tots els prejuís que sis segles després perduren i que, asseguren, cada dia es tradueixen en conductes discriminatòries. 

“Presumpció de culpabilitat”

És el cas de Gabriel Gabarri, que estudia un mòdul d'Electromecànica. Explica un cas dels que sovint li ocorren, justament en el mateix mercat on la seua iaia té una parada: “Vaig aguaitar a una parada on volia comprar i vaig escoltar com l’amo del lloc deia: 'vigila el gitano perquè no robe'”. Els advocats Luis Tirado i Antonio Santiago denuncien la “presumpció de culpabilitat constant”, que els arriben a "verbalitzar a la cara".

Històries molt similars té l'àvia de Gabarri, Luisa Fernández, que amb trenta anys d'ofici en la venda ambulant de llenceria, combat els prejuís: “Som autònoms, des dels 18 anys fins als 57 anys que tinc ara, ho he pagat tot i he cotitzat a la Seguretat Social”. Fernández destaca que “encara hi ha molta discriminació” i assenyala expressions assimilades al llenguatge com “vaig com una gitana”. “Estic a Paterna des dels sis anys, saben que el meu nom és Luisa, però es refereixen a mi com 'la gitana'”.

És una sensació d’humiliació constant

Segons l'últim informe de Secretariat Gitano, el 71% de les persones d'ètnia gitana s'han sentit discriminades en alguna ocasió. El Codi Penal recull l'antigitanisme com a delicte d'odi, però només el 10 % dels casos es denuncien “perquè pensen que la denúncia no arribarà enlloc”. 

“Tots els gitanos han passat per això, i el que diga que no, és que ha viscut en el privilegi”, explica Ángel José. Estudia perruqueria en un centre de formació de Secretariat Gitano i durant l’institut “amagava que era gitano”. Al centre comparteix experiències similars. Com també la de Tania, a qui va seguir l’encarregat de seguretat d’un centre comercial per a vigilar-la. “És una sensació d’humiliació constant”, afirma. “Estic estudiant treball social i soc mare de quatre xiquets”, explica Carmen Romero.

Conseqüències econòmiques de la discriminació

La discriminació té conseqüències econòmiques i la taxa d’atur arriba al 52% entre la població gitana, enfront del 14,5% de la població general. Tres voltes més, i les dades s’agreugen entre les dones. Una discriminació que també troben a l’hora d’accedir a un lloc de treball, on l’ètnia gitana esdevé un criteri de discriminació habitual, tot i que l’antigitanisme està perseguit des de la llei d’igualtat de tracte i és un delicte amb penes de fins a quatre anys de presó. “Els gitanos joves hem de fer un pas avant per a desdir els prejuís que encara hi ha”, afirma Ángel José.