EN CONTEXT | Canvia el perfil de les persones sense llar: cada vegada més joves, dones i migrants
L'hivern passat, 234 persones dormien al carrer a Alacant, mentre que a València n'eren 471, una xifra que augmenta cada any
Andrés Moreno va viure huit mesos al carrer i encara recorda el primer dia que va dormir a la intempèrie. Este pescater de professió va deixar la faena, després la família i finalment va acabar vivint al carrer. És per això que es preocupa per les persones sense llar amb qui es creua a València, perquè sap que qualsevol persona pot acabar així.
"Tot el món està al carrer per algun motiu. En alguns casos per salut mental, en altres per addiccions —la majoria— i en altres perquè han pres decisions molt roïnes al llarg de la seua vida", explica Moreno.
A l'hivern passat, 234 persones dormien al carrer a Alacant, mentre que a València n'eren 471. A albergs i centres, la xifra és el doble. Són dades que augmenten a poc a poc, però sobretot ha canviat el perfil d'estes persones. "De les persones sense llar, al voltant d'un 60% són estrangeres", afirma Noelia Alonso, directora del programa d'Inclusió de Càritas.
A més, la gent que passa la nit al carrer cada vegada tjé un perfil més jove. "Pareix que la persona que està al carrer és una persona major, i no és el més habitual", explica Alonso. Però també augmenta la presència de dones. Actualment, el 83% de les persones sense llar són homes, mentre que el 17% són dones. I d'estes, un 92% han patit violència de gènere i sexual.
Més persones sense llar i més precarietat, per què? Principalment, per la crisi de l'habitatge que angoixa tot un país, i que mostra en les persones sense llar el vessant més lleig. "Quan no tens recursos econòmics per a poder mantindre un habitatge, finalment, l'altra opció que tens és acabar al carrer", explica Alonso.
Com a resposta a esta problemàtica urgent, Càritas ha posat en marxa amb altres ONG la campanya "Ningú sense llar", la mateixa que ha fet d'Andrés una persona nova. "Després de huit mesos al carrer, al final he recuperat la meua família, els meus amics, inclús ara soc faller", relata Moreno. Un final feliç per a una situació dramàtica que no ens podem permetre com a societat.
