EN CONTEXT | Custòdia compartida, sí o no?

Són dades estadístiques: la meitat de les parelles que es formen o es casen acabaran divorciant-se o separant-se. A la Comunitat Valenciana 28 parelles es trenquen cada dia, i d'estes, un 50,7% se separen quan tenen fills en comú que són menors o depenen d'ells econòmicament. Però, amb qui viuran a partir del divorci? Caldrà decidir-ho als jutjats.

La llei va introduir la possibilitat de compartir la custòdia de fills i filles per primera vegada l'any 2005; abans era el jutge qui decidia si la custòdia era per al pare o la mare. En aquell moment pocs pares obtenien la custòdia dels xiquets, pràcticament sempre l'atorgaven a la mare.

Però tot ha canviat en només uns pocs anys. Enguany, per primera vegada l'opció més triada pels divorciats i els jutjats ha sigut la custòdia compartida: pare i mare demanen ser corresponsables al 50%. "És el millor per a tots, no només per als xiquets, sinó per a tots", expressa Sandra Puchau, divorciada ara fa cinc anys i que comparteix la custòdia dels fills.

Els professionals del dret veuen en estes dades un canvi en el patró social. "Són pares que estan decidits a preocupar-se per eixa educació i eixa parentalitat", declara Palmira Trelis, advocada especialista en dret de família. Però no totes les veus hi estan d'acord. "No és real, perquè en la majoria dels casos som les dones les que assumim les càrregues familiars", assegura Virginia Sánchez, vicepresidenta de l'associació Alanna.

Segons una enquesta del CIS, les parelles poques vegades es reparteixen al 50% la faena de cuidar fills i filles. Les dones s'hi dediquen 6,7 hores al dia, quasi el doble del que ho fan els homes, un 3,7.

Per això, encara cal que la justícia mire i estudie cada cas. "Custòdia compartida automàtica? De cap manera, perquè poden haver-hi una sèrie de condicionaments que facen que esta opció siga un infern", manifesta Trelis. La clau, i en això coincideixen totes les persones entrevistades, és assegurar la protecció dels fills.