EN CONTEXT | Intrusisme en la medicina estètica: els perills dels tractaments il·legals

La Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) ha tornat a avisar d'un augment dels tractaments il·legals que provoquen conseqüències greus. Segons la Llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries, a l’estat espanyol només cal la llicenciatura en Medicina per a l’exercici de la medicina estètica.

Això inclou pràctiques com poden ser les infiltracions de toxina botulínica, d’àcid hialurònic o bioestimuladors. També tractaments de plasma ric en plaquetes, tecnologia mèdica variada, fils tensors, procediments vasculars, mesoteràpia, carboxiteràpia i píling mèdic.

Les reaccions adverses s'han disparat un 300%

Però, des de la SEME alerten que l'últim any s'ha disparat el nombre de persones sense formació que ofereixen tractaments estètics a preu més baix, i això té conseqüències de vegades irreversibles. De fet, les reaccions adverses s'han disparat un 300% en els últims dos anys. Entre elles es troben des de reaccions al·lèrgiques fins a necrosis. 

Des d’À Punt hem pogut parlar amb la doctora Ampi González Fontana i amb el doctor Jorge Balaguer per a conéixer de primera mà esta problemàtica. “És medicina i té efectes adversos, com tota la medicina”, matisa González. “El catàleg de complicacions és tan gran que u ha d’estar molt segur d’on es clava i amb qui es clava, i les conseqüències poden ser catastròfiques, perquè no tots els tractaments tenen reversió”, adverteix Balaguer.

És obligatori tindre un número de registre sanitari

Les reaccions adverses s'han disparat un 300% en els últims dos anys. Ho diu la Societat Espanyola de Medicina Estètica, que alerta del creixement exponencial de pràctiques il·legals en llocs que no reuneixen els requisits sanitaris. “És obligatori tindre un número de registre sanitari. Si no saben que existeixes, no et controlaran, i per això se n’obrin moltes i no estan totes controlades”, afirma Balaguer.

La qualitat de les substàncies, en joc

Incideixen, per exemple, en el fet que el bòtox és un medicament i, per tant, l'ha de dispensar una farmàcia de referència i s'ha de conservar la cadena de fred. Pel que fa a altres substàncies, com l'àcid hialurònic, també cal assegurar-se que ha seguit tot els controls de qualitat. “La procedència de vegades pot ser dubtosa”, diu la doctora González. Per la seua part, Balaguer recalca que “cal pressionar els laboratoris perquè no puguen vendre fora de l’àmbit sanitari amb registre”. I reflexiona: “És un negoci i la il·legalitat hi estarà sempre”.

S’estima que enguany la medicina estètica espanyola mourà, legalment, vora cinc mil milions d’euros, la qual cosa suposa un màxim històric per al sector. Per altra banda, la pràctica il·legal també tindrà rècord: uns 700 milions.