'En context' | La taxa de natalitat, a la baixa, s’aproxima als quaranta anys

L'any 2024, la població de la Comunitat Valenciana va superar els 5,4 milions d'habitants, un màxim històric. La pujada es correspon amb una arribada d’estrangers també de rècords; la població local, al contrari, té un creixement mínim.

L'any passat nasqueren 35.573 bebés, una xifra superior a la dels últims anys, però si ho comparem amb les persones que van faltar, 46.350, el balanç és negatiu, amb una diferència de quasi 11.000 morts més que nascuts.

A més, ser mare passats els quaranta anys és la nova normalitat en un context en què la inestabilitat laboral i el preu de la vivenda condicionen la taxa de natalitat. Per primera volta en una dècada, han augmentat els naixements a la Comunitat Valenciana, però encara són insuficients per a compensar les defuncions.

Evolució de la població

L'últim balanç deixa un creixement de la natalitat de només el 0,6%; en xifres netes, 195 naixements més que l'any anterior. Alhora, la taxa de defuncions ha augmentat un 0,7%. Si la població valenciana creix, és gràcies a l'arribada de població estrangera.

A l'Hospital La Fe de València hem conegut Chantall i Jerónimo. Venen a sumar en l'estadística, i les seues mares, Cristina Navarro, professora valenciana, mare amb 43 anys i sense parella, i Iris Vega, colombiana i metgessa de professió, com el seu marit. Treballen a la Comunitat Valenciana des de fa dos anys. Cristina i Vega confirmen les estadístiques i les raons per les quals les dones tenen menys fills dels que desitjarien.

Per altra banda, la maternitat es retarda passats els 35 anys, i s’aproxima ja a l'edat dels 40. Segons, l’INE els naixements de mares de 40 o més anys ha crescut un 8,5% en els deu últims anys.

Ho corrobora Sònia Pardo, comare a l’Hospital La Fe de València, que impulsa un programa d’excel·lència per tal d’incentivar la lactància materna, que ha de ser exclusiva durant els primers sis mesos i recomanables, segons l’OMS, durant els dos primers anys de vida dels bebés. “És estrany tindre al paritori dones de 23 anys, una de les millors edats per a donar a llum”, explica la comare. “Les polítiques actuals no són prolactància materna. Si vols complir amb les recomanacions, has d’optar per excedències laborals no retribuïdes”. 

Les raons econòmiques i laborals pesen molt

La sociologia assenyala la inestabilitat laboral, el preu de la vivenda o les polítiques públiques, encara insuficients per a no haver d’interrompre la carrera professional durant la criança dels fills es troben entre les raons per les quals les dones tenen menys fills dels que voldrien.  

La sociòloga i professora en la Universitat de València, Sandra Obiol, assenyala que estem davant d'un problema de polítiques públiques. La criança i les cures, insisteix, han de ser una qüestió transversal i col·lectiva, no només de les dones.

“Les dones tenen menys fills dels que voldrien”

“Les enquestes de fecunditat sempre ens diuen que les dones tenen menys fills dels que voldrien”, assenyala la sociòloga. “Les mesures de conciliació són avanços, però encara no són suficients per a permetre que les dones que són mares hagen d’interrompre la carrera professional”.  

“L’esfera laboral i econòmica cada volta ens demana més temps i cal capgirar eixa situació”, incideix. El poder públic, diu, “està preocupat per la natalitat, però no per les condicions en què les dones assumeixen la criança i les cures”. 

La Comunitat Valenciana ja té oficialment 5.414.296 habitants. Un rècord històric de població, després de vora vint anys sense créixer. Augmenta la població, però la pujada no es deu a la natalitat, sinó a l'arribada de població estrangera, també de rècord.