"Darrere d'una persona en rescatàvem una altra. Era un desastre que no havíem vist mai"
Entrevistem per primera vegada els membres de l'UME, que van ser els primers a arribar a la zona zero de la dana a l’Horta Sud
Els membres de la Unitat Militar d'Emergències (UME) han contat a À Punt Notícies per primera vegada com va viure la vesprada i la nit del 29 d'octubre, ells que foren els primers a arribar a la zona zero de la dana a l'Horta Sud, passades les 19:00 hores. Es tracta d'una secció formada per quaranta efectius que va rescatar centenars de persones durant la nit de la barrancada, mentre buscava la manera d’arribar al centre de les poblacions.
Cent dies després, han contat quin va ser el camí que va seguir el primer escamot, que tenia com a objectiu Torrent. Este primer grup de reconeixement va eixir per a comprovar si el pont del bypass sobre l’A-3 continuava dret. "No aconseguim arribar a l'A-3 perquè està tot col·lapsat, ens redirigeixen a Torrent, d'on estan arribant informes que avisen que hi ha persones atrapades", recorda el brigada Rubén Jesús Rodrigo Ruiz, del tercer batalló de l'UME de Bétera.
La V-30 també estava col·lapsada i l’avançada va decidir anar per la circumval·lació de Xirivella. El grup aconseguí arribar fins a l’entrada d’Alaquàs i, allí, a dos quilòmetres de l’objectiu inicial, van passar aquella llarga nit. "Fins que vam arribar a eixe pont i ens vam trobar un torrent d'aigua massa gran per a un vehicle lleuger", explica Rodrigo Ruiz. "L'aigua s'emportava els camions", afig.
Sense poder avançar, el primer escamot va rescatar vora dos-centes persones enmig de la nit, partint d’un pont del ferrocarril. "L'altre grup de la secció es va dirigir a Paiporta amb vint efectius", relata. Allà van trobar una persona agafada a un fanal. "No sabien quant de temps podria aguantar", apunta este brigadista, que ha recordat també com van rescatar xiquets i persones majors.
Este jove escamot de la brigada va treballar durant trenta hores seguides. "Segurament teníem aliments, però no recorde parar a menjar res, perquè darrere d'una persona en rescatàvem una altra", diu. La llum de l’alba els va agafar reagrupant-se a les portes de Paiporta. El treball no havia fet més que començar. "Es van començar a veure els cotxes amuntegats, els carrers destrossats, els cotxes encastats en vivendes... Era un desastre que no havíem vist mai", ha explicat.