El més destacat del 2024, en titulars: l’any del fang

L’últim Zoom de l’any ha repassat els fets que durant el 2024 han marcat els valencians i valencianes. Amb el títol 2024, un any de fang, el programa d’investigació d’À Punt resumeix el que irremeiablement serà recordat com l’any de la DANA.

La pitjor catàstrofe natural recent a Europa

Per les 223 persones mortes, les tres desaparegudes i les 845.000 persones afectades de 84 pobles valencians, el 2024 passarà a la història per ser l’any de la DANA. El 29 d’octubre la barrancada més mortífera de la nostra història va sorprendre una població que feia vida normal com qualsevol altra vesprada.

El malestar general per la gestió de la tragèdia es va fer patent en la visita de Carlos Mazón, Pedro Sánchez i els reis a Paiporta el 3 de novembre, cinc dies després de la DANA. Per a reclamar les deficiències en la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i del govern central i demanar la dimissió de Carlos Mazón, també s’han convocat tres manifestacions. La primera, el 9 de novembre, va tindre una participació històrica de 130.000 persones. Des de la DANA el president Mazón ha destituït les conselleres Salomé Pradas i Nuria Montes i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.

En la memòria, un record positiu: l’onada de solidaritat inèdita amb els pobles afectats. Una imatge molt poderosa que quedarà per a la posteritat.

La DANA de la Comunitat Valenciana ha ocupat titulars en mitjans de comunicació de tot el món i també ha col·locat el canvi climàtic en l’agenda política de la Unió Europea.

L’altra gran tragèdia: l’incendi de Campanar

Per desgràcia, la DANA no ha sigut l'única tragèdia que enguany ha patit la Comunitat Valenciana. El 22 de febrer un complex de Campanar on vivien 450 persones va quedar totalment cremat. El major incendi en la història de la ciutat de València va causar la mort de deu persones. La propagació del foc va ser tan ràpida que va sorprendre fatalment el veïnat que hi residia.

Els familiars de les víctimes han demanat responsabilitats tant als bombers com a les empreses constructores de l’edifici pel revestiment utilitzat. La investigació continua en marxa.

Zoom ha conegut el testimoni de Javier Baldoví, doblement afectat per la DANA i l’incendi de Campanar: "Ens ha pegat fort, però cal tirar avant". Ell va perdre la casa en l'incendi i el negoci en la DANA.

Les notícies falses s’escampen sense control

La DANA, l’incendi de Campanar i la migració, entre altres temes, han sigut blanc dels que es dediquen a difondre notícies falses. Una de les fake news més estesa va ser la dels centenars de morts trobats al pàrquing dels centres comercials Bonaire i MN4. En declaracions a Zoom, Antonio Martí, director del centre comercial MN4, ha explicat que estos rumors li van generar molta ansietat fins que les autoritats van confirmar que no hi havia cap cadàver al pàrquing. “Caldria perseguir penalment la difusió de notícies falses”, ha afirmat Martí.

“El component conspiranoic és molt atractiu”, ha apuntat en Zoom l’expert en notícies falses Marc Amorós. La proliferació de notícies falses sense control en l’X d’Elon Musk ha fet que mitjans com La Vanguardia i The Guardian decidisquen tancar els comptes en esta xarxa social.

Les guerres marquen l’agenda internacional

La Comunitat Valenciana ha estat molt castigada enguany, però al món, en general, no li ha anat millor. Les guerres, la desinformació i l’ascens de l’extrema dreta han marcat l’agenda internacional enguany.

També ha sigut l’any que Donald Trump ha recuperat la presidència dels Estats Units. Una victòria que tindrà repercussions en tot el planeta, amb el reforçament de l'extrema dreta a Europa i la possibilitat d’aconseguir un final per a la guerra d’Ucraïna més prop. D'altra banda, el conflicte entre Israel i Palestina continua deixant unes xifres salvatges: més de 40.000 morts i de 100.000 ferits a la Franja de Gaza.

En la crònica de successos un fet va sacsejar el món: la història de Gisèle Pelicot. El marit va drogar esta dona francesa durant nou anys perquè altres homes —72 en total— la violaren mentre estava inconscient. El procediment judicial ha marcat un abans i un després en la percepció social de la violència sexual contra les dones.

Rècord històric de migrants morts que intentaven arribar a Espanya

Un total de 10.457 persones van morir el 2024 quan intentaven arribar a les costes espanyoles. Això suposa una mitjana de quasi trenta al dia i un increment del 58% respecte a l'any anterior, segons un balanç del col·lectiu Caminant Fronteres. És una xifra rècord des que l'ONG va començar a investigar les desaparicions de migrants en la mar de camí a Espanya.

L'oposició de Vox al repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries i Ceuta va provocar el trencament dels pactes de govern autonòmics amb el PP. D'esta manera, Vox va eixir del el Consell i va passar a integrar l'oposició el juliol passat.

El descontentament per la situació de la vivenda

El 2024 també ha sigut l’any en què la societat valenciana ha eixit al carrer per a protestar contra els preus abusius de la compra i el lloguer de l'habitatge i la proliferació d’apartaments turístics.

El resum cultural: l’adeu de ZOO i l’Any Estellés

A principis del 2024 vam conéixer el comiat d’un dels grups valencians més exitosos de tots els temps: la banda gandienca ZOO. Amb tres discos d'estudi publicats, un EP i dos àlbums en directe, passaran a la història de la música en valencià per haver aconseguit èxits com els plens al WiZink Center de Madrid i al Palau Sant Jordi de Barcelona.

D'altra banda, una de les fites culturals més destacades del 2024 ha sigut la celebració de l’Any Estellés per commemorar el centenari del naixement del poeta de Burjassot. El 4 de setembre, el dia del 100é aniversari, el llegat d'Estellés va quedar dipositat a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes. La Generalitat va renunciar a commemorar el centenari del poeta.

El 2024 també ha sigut l’any de Nebulossa. El grup d’Ondara va guanyar el Benidorm Fest i va representar Espanya en Eurovisió. El tema "Zorra" va quedar finalment en la 22a posició del certamen, però la cançó quedarà en el record pel debat que va generar una lletra que Mery Bas i Mark Dasousa van idear com a himne feminista.

Espanya torna a ser campiona d’Europa

La roja va fer història a l'estiu, convertint-se en la primera selecció que guanya quatre eurocopes. L'altra gran fita de l'any van ser els Jocs Olímpics de París, que van destacar per convertir la ciutat monumental en un estadi a l'aire lliure. En els Jocs Paralímpics el ciclista valencià Ricardo Ten va fer una autèntica exhibició i s'emportà tres medalles.

Mira el programa complet de Zoom de resum del 2024