Detenen sis persones a Alacant, Torrevella, Santa Pola i la Vila Joiosa per estafar dènou milions amb la IA

Agents de la Policia Nacional, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil, han detingut en el marc de l'operació Coinblack-Wendimine, sis persones d'edats compreses entre els 34 i 57 anys, pertanyents a una organització criminal que hauria estafat més de dènou milions d'euros a través de falses inversions en criptomonedes.

L'operació s'ha desenvolupat entre Granada i Alacant i les detencions han tingut lloc a Torrevella, Santa Pola, la Vila Joiosa i també la ciutat d’Alacant. Durant la investigació s'han aconseguit aclarir un total de 208 delictes d'estafa i s'han bloquejat de moment més de 100.000 euros. Els agents han registrat l'habitatge de la principal líder de l'organització a Espanya i han intervingut nombrosos telèfons mòbils, ordinadors, discos durs, una arma simulada i abundant documentació.

L'operació va començar fa poc més de dos anys, quan un home va denunciar a Granada que li havien estafat 624.000 euros. Arran de la investigació d'esta denúncia es va descobrir l'entramat que vinculava l'organització criminal amb inversions en criptomonedes que resultaven ser falses. Al seu torn, s'estava investigant a Alacant el mateix entramat en la seua branca relacionada amb el delicte de falsedat documental.  

La IA, ferramenta per a guanyar-se la confiança de les víctimes

El modus operandi utilitzat per a dur a terme esta estafa consistia a inserir en diferents pàgines web anuncis relacionats amb inversions en criptomonedes. Les víctimes no eren seleccionades a l'atzar, sinó que, a través d'algorismes seleccionaven les persones el perfil de les quals encaixava amb el que els ciberdelinqüents buscaven. Una vegada triaven les víctimes, inserien campanyes publicitàries en eixes pàgines web o xarxes socials i els oferien inversions amb una alta rendibilitat i nul·la possibilitat de pèrdua patrimonial; inversions que, òbviament, resultaven ser una estafa.

Amb ajuda de la intel·ligència artificial, els estafadors simulaven anuncis en els quals es podia veure i sentir un gran nombre de personalitats d'àmbit estatal aconsellar invertir diners en eixa mena de producte, la qual cosa feia que les víctimes confiaren molt més en la seguretat i rendibilitat de la inversió. Amb la primera acció, que en general era de xicotetes quantitats, les víctimes creien aconseguir eixa alta rendibilitat que es prometia, perquè rebien en els seus comptes els beneficis, la qual cosa les animava a seguir amb més inversions. Els ciberdelinqüents es guanyaven la seua confiança fent-se passar per assessors financers, i a vegades fins i tot van arribar a simular mantindre relacions afectives, a més d'enviar-los informació falsa mitjançant webs també falses amb rendibilitats fictícies. Les animaven a transferir a criptomonedes tots els diners que tenien en els seus comptes. Quan estes decidien retirar els diners que havien invertit, començaven les traves i impediments, moment en el qual s'adonaven que havien sigut estafades.

No obstant això, l'estafa encara continuava. Passat un temps els ciberdelinqüents tornaven a contactar amb les víctimes, es feien passar per responsables de les inversions i els confirmaven que els diners estaven bloquejats, que era possible recuperar-los, però que per a poder desbloquejar-los havien de fer un nou ingrés, en moltes ocasions d'una important quantitat. Les víctimes, amb l'esperança de recuperar per fi els diners feien l'ingrés, sense adonar-se que havien sigut novament estafades.

Segona fase d'una estafa molt elaborada

Però el perjudici no quedava ací, ja que encara faltava la següent fase de l'estafa. Les víctimes, que havien denunciat els fets davant Policia Nacional o la Guàrdia Civil, esperaven rebre notícies favorables. En eixe moment, rebien una comunicació de falsos agents d'Europol o falsos advocats del Regne Unit, en la qual els indicaven que havien aconseguit recuperar els diners i que l'única cosa que faltava era l'abonament dels impostos corresponents al país on es trobava bloquejat. Una vegada més, i amb la creença que eixa vegada sí que recuperarien la inversió, accedien al pagament dels falsos impostos.

Este grup criminal, que operava des d'Alacant, havia creat gran quantitat d'empreses per tot l’Estat a través de les quals es canalitzaven els diners procedents de les estafes. A més, els membres de l'organització usaven múltiples identitats falses. En el cas de la capitost, per exemple, va arribar a usar més de cinquanta identitats distintes.

A tots els detinguts se’ls imputen els delictes d'estafa, blanqueig de capitals i falsedat documental en organització criminal. Després de ser posats a la disposició del jutjat d'instrucció de guàrdia d'Alacant, s’ha decretat l'ingrés en presó provisional de la líder de l'organització. A més, diverses persones relacionades amb la trama han sigut identificades en altres països, per la qual cosa la investigació continua oberta.