“Eduque el meu fill perquè siga autònom i la falta d’un servei bàsic com un ascensor tira per terra tots els esforços”

Entre totes les imatges de l’inici de curs, n'hi ha una gravada al CEIP Voramar d’Alacant que ha atret especial atenció a les xarxes socials. La protagonitzen Arturo, un alumne de sisé de primària amb mobilitat reduïda, i sa mare, María Jesús, que ha de carregar el seu fill al be per a sortejar les escales que el separen de l’aula que comparteix amb els companys.

Esta operació la repeteix entre quatre i sis vegades al dia des que l’ascensor del centre es va començar a avariar de manera reiterada el desembre del 2023. La fa al començament i el final de la jornada, en la baixada i pujada al pati i cada vegada que té educació física, rehabilitació amb una fisioterapeuta o alguna activitat especial al pati. Maria Jesús reconeix que rep ajuda i comprensió per part del centre, però considera que carregar-lo comporta “una gran responsabilitat” que no hauria d’assumir el professorat. 

El nou curs ha començat sense bones notícies per a esta enginyera de telecomunicacions que ha demanat una excedència per a poder cuidar el menor, i que es veu obligada, com explica als micròfons d’À Punt, a “acampar” al seu cotxe per a repetir l’operació tantes voltes com faça falta. Després d’un any de reiterats intents de fer funcionar l’ascensor, l'Ajuntament d'Alacant, responsable del manteniment de les infraestructures educatives, ha tornat a enviar este dimarts un tècnic, i ha confirmat que l'avaria, ara per ara, no té solució. Cal canviar la maniobra de l'ascensor, una reparació cara que afecta el sistema electrònic de la màquina i per a la qual, de moment, no hi ha data. 

No em preocupa que pese, perquè puc demanar ajuda i el carreguem, però la dignitat d'un xiquet quan passa a la preadolescència és important i cal tindre-la en compte

Arturo està a punt de complir onze anys i sa mare pesa només vint quilos més que ell. Ella és conscient que el creixement físic complicarà la tasca, però està més preocupada per l’evolució emocional del menor. “No em preocupa que pese, perquè puc demanar ajuda i el carreguem,” detalla María Jesús, “però la dignitat d'un xiquet passa la preadolescència és important i cal tindre-la en compte”, conclou.

Per a esta mare, la instal·lació d’una rampa o la reparació d’un ascensor “és una qüestió molt xicoteta” si la comparem “amb els esforços que una mare, que una comunitat o un col·legi fan per a integrar i donar autonomia a persones que ho necessiten”. “Jo eduque el meu fill perquè siga autònom en esta vida, perquè siga autosuficient, perquè puga fer el màxim possible i arribe a la plena integració”, argumenta María Jesús, “i un servei bàsic com és un ascensor, de colp, tira per terra tots els esforços”, lamenta. 

El cas d'Artur és sagnant, però la falta d'un ascensor afecta també la rutina de tota la comunitat educativa. Ana Carbonell, vocal de l’AMPA d’esta escola de més de 400 alumnes, explica que, a més d’Artur, molts altres companys i membres del professorat fan ús de l’ascensor, com és el cas de les persones lesionades o que han d'utilitzar cadira de rodes a causa d’una operació. La infraestructura també és clau per a qüestions logístiques del centre, especialment per a transportar els carros amb el menjar a l'alumnat d’infantil, que dinen dins de l'aula. La falta de previsió d’una solució per al problema de l’ascensor ha obligat el centre a fer el servei de menjador d'estos cursos d’infantil al gimnàs, un fet que ha privat a l’alumnat de les instal·lacions esportives fins que el problema se solucione. 

Eduque el meu fill perquè siga autònom en esta vida, perquè siga autosuficient i puga fer el màxim possible i arribe a la plena integració, i un servei bàsic com és un ascensor, de colp, tira per terra tots els esforços

De la mateixa manera, si el problema continua sense solució, l’escola es veurà obligada a reubicar la classe d’Arturo en els pisos inferiors, on s’imparteixen classes a l'alumnat més xicotet. Una mesura que, es lamenta sa mare, “l'obliga a tornar a un espai que ell ja ha habitat” i que priva l’alumnat del dret a gaudir de totes les instal·lacions de l’edifici públic. 

L’Ajuntament d’Alacant assegura que el problema se solucionarà esta setmana

Per la seua banda, l’Ajuntament, preguntat pel tema, assegura que treballa “amb la màxima celeritat perquè la reparació de l'ascensor s'efectue esta mateixa setmana, una vegada arriben les noves peces del mecanisme”, segons han informat fonts consistorials a À Punt.

Per la seua part, el grup municipal socialista denuncia que el cas de Maria Jesús i Arturo és només una mostra de “la falta de manteniment de les infraestructures” als centres educatius de la ciutat, unes tasques per a les quals, segons afirmen, es dedica un pressupost “més que just”. “S’han anunciat a so de bombo i platerets més de vint actuacions i el pressupost no arriba als 500.000 euros”, ha advertit Emilio Ruiz, regidor del grup socialista a l’Ajuntament. Per esta raó, el partit ha anunciat que demanaran en el pròxim ple la reprovació de la regidoria d’Educació, una petició que tindrà el suport de Compromís, que no descarta ampliar-la també a la regidoria responsable d’Infraestructures.