La gran riuada de València es va gestar els dies previs a les muntanyes de l’interior valencià

Este dilluns farà 67 anys que una bona part de la ciutat de València es va negar per complet. El 1957 el riu Túria se'n va eixir de mare i es va estendre pels carrers amb tanta força que 81 persones van perdre la vida i més de 1.700 es van quedar sense casa.

La tragèdia es va gestar els dies previs, amb les precipitacions molt intenses d'altres poblacions com Begís (Alt Palància). 

El meteoròleg d’À Punt Oratge, Javi Miró, explica que el temporal es va centrar sobretot a les muntanyes del nord de València i el sud de Castelló. Hi van caure, sobretot el dia 13 (però també havia plogut dies abans), més de 300 o 400 litres per metre quadrat. Això va fer que les rambles, rius i barrancs de la zona es desbordaren. 

Tica Peris tenia dèsset anys quan va passar; ara, als 84 encara recorda tots els detalls del que, afirma, va ser un malson per a tot el veïnat del barri del Carme. En declaracions a À Punt NTC, ha explicat que el soroll de l’aigua era molt fort i que pels carrers baixaven tota mena d’objectes i, fins i tot, animals arrossegats per la força de l’aigua. “Era aigua molt espessa de tot el que baixava del camp”, assenyala, perquè feia dies que plovia molt fort.

Pepe Cabezuelo, només tenia deu anys quan la riuada va destrossar per complet el forn on la seua família es guanya la vida. Afirma que des del dia de la riuada fins al dia dels Sants Innocents, que és el 28 de desembre, son pare no va poder tornar a coure pa. 

Ara, més de cinquanta anys després, les marques de la riuada estan molt presents a la ciutat, recorden una tragèdia on més de 1.700 persones es van quedar sense llar i 81 moriren; moltes d’elles, al mateix llit del Túria.