Herme Vanaclocha, epidemiòloga: “En cas de vòmits, diarrea o febra de 38 graus cal acudir a un punt d’ajuda”

La metgessa ha treballat quaranta anys en el Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat i va ser subdirectora d’Epidèmies durant la pandèmia

Herme Vanaclocha, especialista en Epidemiologia / À Punt

L’especialista en Epidemiologia, Herme Vanaclocha, ha visitat els estudis de Les notícies del matí, per a donar consells a la ciutadania en matèria de prevenció d’infeccions, a les zones afectades per la DANA. També s’ha referit a l’administració, a la qual ha estat vinculada durant quaranta anys, en el Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, per a dir que “en l'àmbit preventiu i de salut pública sabem perfectament el que hem de fer, en disposar de l’assessorament dels informes de l’OMS i del Centre per al Control de Malalties, entre altres”.

Què passa a partir del tercer dia en tota inundació?

L’equip de Les notícies del matí ha preguntat a l’especialista què passa al tercer dia després d’una inundació, a la qual cosa Vanaclocha ha respost que si bé “és cert que a partir dels tres dies comencen a aparéixer alguns tipus d’infecció, cal fugir d’eixes informacions que parlen de grans epidèmies, si ens referim al cas que ens ocupa... Mai ha ocorregut. Els meus companys em conten que estan treballant en la detecció precoç de qualsevol brot epidèmic, per a previndre més casos. Sí que hi haurà alguna cosa, però no de manera explosiva”.  

Quines malalties apareixeran?

La metgessa afirma que “el que més tindrem serà gastroenteritis, per estar en una zona molt humida per la riuada i on hi ha molt de fang. La gent que viu allí està exposada a molta humitat. No és habitual per a moltes persones tindre botes de plàstic i van amb els peus humits. A més, és molt bonic dir que cal portar guants, botes, mascareta, llavar-se amb aigua i sabó. Però amb quina aigua i amb quin sabó? Una cosa és la teoria i una altra la realitat”.

La majoria de les malalties, ha dit Vanaclocha, seran “molt lleus i transitòries, sense massa transcendència. El que sí que demanaria a la població és que sí que és molt important atendre la casa, també és molt important atendre la salut personal. I, per tant, no cal esperar si perceben que la simptomatologia que pateixen no és lleu. En cas de vòmits, diarrea o febra que arribe als 38 graus cal acudir a un punt d’ajuda”.  

Es molt important atendre la casa, però també la nostra salut personal. No cal esperar si perceben que la simptomatologia que pateixen no és lleu. En cas de vòmits, diarrea o febra que arribe als 38 graus cal acudir a un punt d’ajuda. Herme Vanaclocha - Metgessa especialista en Epidemiologia

Compte amb les ferides menudes

L’especialista ha destacat en Les notícies del matí que “en l’aigua i en el fang hi ha de tot. I no es veu. Les ferides greus em preocupen menys perquè quan una persona veu una ferida important va al metge, però el problema el tenim quan es produeix una ferida menuda amb un poc de sang i no va al metge. Eixes persones continuen treballant amb els peus banyats i eixes ferides menudes cal desinfectar-les primer amb aigua i sabó i després amb alcohol, i evitar la humitat en elles i anar a un punt d’atenció que valore si cal ficar-se alguna vacuna”.

Malalties menys habituals

Hi ha altre tipus d’afeccions que són menys habituals. “Es parla de brots d’hepatitis A. Però tots tenim anticossos, per tant, és difícil que es donen casos. Podria haver-n'hi, però estem anys amb una campanya de vacunació d’hepatitis A i els joves i la població adulta està vacunada. I els que som majors, tots, l'hem passada, uns de manera conscient i altres de manera asimptomàtica”. El que sí que tindrem són processos respiratoris, per refredament. 

Vanaclocha ha descartat la possibilitat de qualsevol epidèmia de tètan. “De vacunació del tètan estem tots, adultes, joves i xiquets, més que vacunats. I molt ben vacunats”. També ha dit que “això no vol dir que si una persona es fa una ferida, en anar als punts sanitaris on tenen protocols, en cas de ser necessari el tornaran a vacunar. Però no tindrem cap epidèmia de tètan”.

Cal ser molt conscients que per a menjar i per a beure s'han de llevar els guants. I si no poden llavar-se les mans amb aigua i sabó, han d'utilitzar solucions hidroalcohòliques. Portar mascareta, sobre tot quan comence a assecar-es tot per la presencia de fongs i espores. Herme Vanaclocha - Metgessa especialista en Epidemiologia

Protecció per al voluntariat

Menció especial ha tingut en l'entrevista a Herme Vanaclocha la qüestió del voluntariat. Per la seua important presència i intervenció davant d'esta catàstrofe provocada per la DANA als pobles valencians. “Han de portar les sabates tan impermeable com siga possible. I si tenen botes d'aigua, millor. Han de portar guants, perquè hi ha moltes restes i brutícia amb molta aresta i es poden fer ferides. Han de portar aigua. I han de ser molt conscients que per a menjar i per a beure s'han de llevar els guants. I si no poden llavar-se les mans amb aigua i sabó, han d'utilitzar solucions hidroalcohòliques. Portar mascareta, sobretot per a quan comence a assecar-se tot, perquè per la humitat pot haver-hi fongs i espores en les parets.

Una altra qüestió són els mosquits. Les bones temperatures d’estos dies també fan que els proliferen. “El problema podria ser una explosió molt gran de mosquits per la quantitat de tolls d’aigua que encara hi ha, que si es produeix serà incòmoda per a la població”.

Cal portar les sabates el més impermeable possible, el millor són les botes d'aigua.

També et pot interessar

stats