Investiguen un rector i una cuidadora per homicidi i extorsió a un nonagenari de Cullera, que va deixar-los l'herència

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Sueca investiga un sacerdot i una cuidadora per presumpte homicidi i extorsió amb relació a la mort d'un nonagenari de Cullera (Ribera Baixa), que va deixar-los l'herència un mes i mig abans de morir. El cas el va denunciar un nebot segon de l'ancià, que va mediar amb el rector per a trobar la cuidadora i que ha acabat acusant-la d'aïllar-lo de la família i fins i tot d'haver-ne precipitat la mort per un excés de medicació.

Este dijous la dona i el rector s'han personat en el jutjat de Sueca, on s'han acollit al dret a no declarar. L'acusació particular, que exerceix l'advocada Reyes Albero, considera que hi ha indicis provats per a imputar-los assassinat i estafa. La jutgessa els ha imposat mesures cautelars, consistents en la retirada del passaport, la prohibició d'eixir d'Espanya i l'obligació de comparéixer al jutjat cada quinze dies.

L'estiu del 2023, quan feia díhuit dies que la investigada l'atenia (amb un contracte d'interna de 24 hores), l'home va fer testament a favor d'ella, en què també deixava una part al sacerdot. 42 dies després, va faltar. L'informe de la Guàrdia Civil, a què ha tingut accés À Punt, acusa la cuidadora i el capellà d'idear un pla per a apropiar-se de tots els béns de l'ancià, de 91 anys, perquè sabien que no tenia "hereus forçosos". Estima que van aprofitar-se de la seua "debilitat" i de "l'aïllament" a què suposadament el van sotmetre, impedint la comunicació amb la família i arribant a canviar el pany de casa.

En el nou testament, la cuidadora va quedar com a hereva universal, fet que la va convertir en beneficiària del pis, valorat en 80.000 euros. Així mateix, va rebre poders per a administrar els estalvis del nonagenari, que ascendien a 33.400 euros. El rector en va rebre 6.000 € i tots els estris de l'habitatge. Abans el nebot figurava com a hereu.

Els investigadors van intervindre els telèfons dels imputats, i de les escoltes interpreten una possible complicitat. El notari que va fer el canvi de testament ha testificat que durant el procés la cuidadora va telefonar al religiós per a preguntar els diners que corresponien a la parròquia. Tots dos han testificat que van promoure un canvi de testament perquè la família pegava i maltractava l'ancià, motius que posa en dubte la Guàrdia Civil després d'interrogar els allegats de l'home.

El procés d'escriptura notarial és un moment nuclear en la presumpta trama. La cuidadora es va presentar a la notaria per a activar el procés i va tancar els detalls per telèfon, acompanyada del rector. El notari va confirmar la voluntat de l'ancià en una visita a la casa, on malgrat veure que tenia dificultats per a parlar i respirar, va considerar que tenia juí per a prendre la decisió.

Sospites d'enverinament i una incineració a la força

La Guàrdia Civil considera que el procés estava viciat d'origen: la dona havia mentit a la notaria indicant que feia anys que cuidava l'home i va ocultar que l'ancià havia patit un episodi d'al·lucinacions i ansietat en dies anteriors, presumptament relacionat amb la ingesta de medicaments, que condicionaria la seua capacitat de decisió. La Guàrdia Civil ha comprovat que entre les compres que va fer la cuidadora en eixe temps hi ha fàrmacs que provoquen amnèsia, confusió i sedació. 

La possible sobre medicació no es pot provar perquè la dona va ordenar que incineraren l'home, fent ús dels poders del testament i ocultant que tenia família, segons indica l'informe policial. El nebot denunciant assegura que l'oncle era un home religiós que volia que el soterraren al nínxol de la dona.

Durant la investigació la Guàrdia Civil ha advertit que la sospitosa va iniciar contactes similars amb un amic del nonagenari, amb un perfil molt similar. S'ha revisat si la dona i el retor van ser beneficiaris d'altres donacions, constatant dos expedients a favor de la dona i un per al sacerdot, sempre de familiars.