El Jardí de Santos de Penàguila es va salvar “miraculosament” de ser devorat per les flames

“Ha sigut miraculós”, afirma amb incredulitat Salvador Català, alcalde de Penàguila, a les portes del Jardí de Santos, un valuós espai verd senyorial que es va obrir al públic l’any 1986. L’incendi forestal originat dimarts al llogaret d'Ares (Benasau) va arribar al poble en poques hores. Una de les grans pors era que les flames devoraren este entorn patrimonial únic que l’alcalde denomina “la joia de la corona”. 

Un temor que es materialitzava quan el foc va botar des d’una figuera ubicada als voltants cap a alguns dels arbres de l’interior del jardí. “Hi ha un rodal per on va poder entrar el foc” explica Català, “però va tornar a eixir i no s’ha cremat del tot”, conta alleujat l’edil.  

El Jardí de Santos és un dels espais que han quedat marcats per l’empremta de les flames, però que s’han pogut salvar abans que s’hagueren de lamentar grans danys materials. El veïnat, dos dies després de tornar a casa i ja sumit en la celebració de les festes patronals, continua fent balanç dels efectes de l’incendi, que ha arribat fins als murs que envolten el cementeri, i els d’alguns masos i vivendes disseminades. 

Pablo Verdugo, veí del poble, ha recordat la bona evolució de l’incendi ha sigut possible gràcies a l’eficient tasca dels equips de bombers: “Si no fora per ells, no estaríem ací”, reconeix. En la mateixa línia, un altre veí, José Marín, també ha volgut expressar l’agraïment del poble pel “treball impressionant” que van fer els equips que van participar en les tasques d’extinció i que encara continuen desplegats pel perímetre de l’incendi. El foc, ara controlat, continua, però sota vigilància per evitar que el vent puga revifar la combustió que pot continuar latent en l’interior de les soques i en la resta de la vegetació. 

Entre dimarts i dijous, les flames es van engolir vora 300 hectàrees d’espai forestal, una àrea d'un perímetre d’uns catorze quilòmetres. “El nostre cor tremola cada vegada que es crema una serra”, diu Noemí López, una veïna de Muro d’Alcoi que estiueja a Penàguila i que va haver de desallotjar sa casa. “Ens fa molta angoixa, són pulmons que tenim i que hem de cuidar molt", afig. Pablo Verdugo confessa que s’han quedat “molt afligits” per veure com “s’han perdut” eixos paratges per on passejaven envoltats de vegetació fa només uns dies. “Però el més important és que estem tots bé i no hi ha hagut danys personals”, recorda Verdugo. “La faena, segur que entre tots podem fer-la, i junts tirarem avant i li traurem la brillor que té este poble” afirma amb esperança.

L’alcalde, Salvador Català, ha recordat que les arques municipals no seran suficients per a fer front a les despeses derivades de l’incendi, i ha avançat als micròfons d’À Punt que estudiaran a quines ajudes pot accedir el poble per a reparar els danys i recuperar l’àrea forestal.