Ara en la televisió
EN DIRECTE
L’ibis ermità para a Olocau en la seua ruta migratòria fins a Cadis
El Bioparc participa en un projecte en què humans ensenyen les aus a recuperar els seus moviments naturals entre el centre d'Europa i Espanya
Migració de l'ibis ermità
/ À Punt NTC
Per segon any consecutiu, el Bioparc participa en un projecte en què humans ensenyen unes aus, els ibis, a recuperar els seus moviments migratoris naturals entre el centre d'Europa i Espanya. La ruta té 2.800 km i va d'Alemanya a Cadis, amb parada estos dies a la Comunitat Valenciana, a Olocau. Este dilluns de matí havien de continuar el trajecte, però els ibis no han volgut anar-se'n.
Els 36 exemplars joves d'ibis ermità, una au en perill d'extinció, no han volgut eixir de l'aeròdrom d'Olocau. Havien de seguir este ultralleuger cap a Albacete, en una ruta migratòria que estan aprenent amb humans amb destinació Cadis.
Albert Vázquez, responsable del suport logístic del Bioparc ha contat a À Punt Notícies que, com els humans, les aus són imprevisibles, i no tenen clar per què no han volgut seguir el camí. “Hem parlat de tot, des de l’alimentació, ja que creiem que podrien necessitar un reforç extra, fins al mateix canvi climàtic”, assegura l’expert.
Van eixir a l'agost des d'Alemanya seguint les aeronaus. Dels 2.800 quilòmetres de ruta, ja n'han fet 1.900, en 25 parades en diferents països. Ara ho han fet a Olocau, amb unes característiques determinades, ja que és una au de secà que s'alimenta de cucs.
Arribar a Cadis els pot costar cinc parades més o fins a dos setmanes. Mentrestant, quinze persones d'Àustria, Alemanya i els Estats Units donen tot el suport logístic a terra i estan sempre en alerta per a muntar o alçar en campament en cada parada. “Quan enlairen s’ha de desmuntar la gàbia i d’ací ens n'anirem a un altre lloc per a tornar a fer el mateix”, explica Lisa-Maria Weber, líder del campament del projecte.
Dimarts, en eixir el sol, tornaran a intentar guiar estes aus cap a la parada següent. L'objectiu, primer, arribar a Cadis i que fixen la ruta migratòria en la memòria. A futur, que tornen a establir-se al nostre territori. Seria un somni complit per a estos biòlegs recuperar a casa nostra una au que va deixar de passar pel segle XVII.